Forth Bridge

Forth Railroad Bridge, 1890

Tot enginyer motivat pels ponts sempre es manega les vacances per poder visitar alguna estructura interesssant. Aquest any jo he aprofitat per veure un d’aquells ponts que simplement s’han de veure algun cop a la vida, la criatura en questió és diu Forth Railroad Bridge o simplement Forth Bridge pels amics.

Només quatre dades ràpides per situar i no aburrir: llum màxima 521 m, longitud total 2529 m, alçada màxima de les piles 100 m, va ser construït entre el 1883 i el 1890, i encara està en ús!

L’espectacularitat del Forth Bridge és en gran part gràcies a la magnitud de l’estructura, utilitza la tipología estructural d’un pont en voladís. Per explicar el mecanisme resistent els propis enginyers van preparar aquesta célebre imatge del pont ‘humà’:

Aquest disseny va ser adoptat pels enginyers John Fowler i Benjamin Baker, encara que inicialment el pont havia de ser penjant seguint el projecte de Thomas Bouch. L’any 1879, quan ja s’havien començat la feines de la fonamentació, es va paralitzar l’obra a causa del colapse del Tay Bridge, projectat per Thomas Bouch. L’accident va tenir lloc quan va fallar una pila durant una gran tempesta, sembla ser que l’accident va ser una combinació de mal disseny i mal manteniment. Es pot trobar molta informació al respecte en aquesta web: Tay Bridge Disaster. Aquest accident es va cobrar 75 vides i va suposar un xoc a la societat britànica suficient per parar el projecte del Forth Bridge. Finalment va caure a les mans Fowler i Baker, que van refer el disseny inicial. L’esquema de pont de voladís és molt estable i com es pot observar en les imatges, en els punts de recolzament les piles s’obren per donar més estabilitat en front del vent transversal.

Una de les característiques inconfusibles és el seu color, d’un vermell pujat escollit per destacar quan la boira arriba a l’estuari, molt habitual a la zona. Però tal magnitud d’estructura requereix un gran manteniment de la pintura, fins hi tot hi ha una expressió en anglès que hi fa referència: ‘be like painting the Forth Bridge‘ per referir-se a feines que no s’acaben mai (font).

El Forth Bridge és una obra magna de l’enginyeria situada en un marc incomparable, al costat hi el Forth Road Bridge, un pont penjant acabat l’any 1964 que també va suposar un gran fita. I ja s’està construïnt el New Forth Bridge, aquest serà atirantat amb tres grans torres que reforçarà l’enllaç viari. A l’any 2016, quan està previst acabar-lo conviuran tres magnifiques estructures que pertanyen a tres segles diferents.

Forth Bridge junt al Forth Road Bridge

A dalt un disseny previ preliminar; a sota el projecte de Thomas Bouch que es va acabar descartant

En record dels que van perdre la vida construïnt el pont

Forth Bridge entre la boira

Forth Road Bridge

Banda tesa o arc?

Com es pot resoldre el problema dels pendents i el gàlib inferior d’una banda tesa?, l’Strasky ho resol de la manera més elegant mitjançant la combinació de la banda tesa amb un arc en la passarel·la sobre l’autopista R35 aprop d’Olomouc, República Txeca.

L’arc divideix la banda tesa en dos trams, d’aquesta manera es manté el gàlib inferior i el redueixen les pendents de la passarel·la, però el que realment em crida l’atenció és com s’aconsegueix l’equilibri de forces entre les tensions del tauler i les compressions de l’arc de tal manera que es contraresten les forces horitzontals, de manera que la fonamentació necessaria és molt menor i es redueixen els costos.

L’únic problema és com classifiques aquest pont dins de la pàgina web corporativa*, amb els arcs o les bandes teses?

Les imatges s’han extret de SHP.

Gràcies al Juan Carlos per l’article de Concrete International que ha ‘inspirat’ aquesta entrada.

*Veure classificacions d’algunes webs corporatives d’enginyeries de ponts:

http://www.cfcsl.com/
http://www.arenasing.com/espanol/menu_1/proyectos.php
http://www.shp.eu/en/strasky-husty-a-partneri/projects/bridges/
http://www.pedelta.es/home.asp?donde=home
http://www.ereventos.com/02_proyectos/index.jsp

Jiri Strasky

M’ha arribat un nou ‘flyer’ per una conferencia que pot ser molt interessant. El pròxim 4 de novembre l’eginyer txec Jiri Strasky donarà una conferència Madrid.

Si ets dels que quan sents pretensat només et venen al cap les biguetes prefabricades potser no t’interessarà gaire. Strasky ha treballat molt en bandes teses, pretensats extradorsals i ponts atirantats, ha fet investigacions per làmines pretensades. També és el coautor del pont per sobre l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja, actualment en construcció.

En els seus projectes, el pretensat no només s’oposa a les càrregues sinò que l’utilitza per rigiditzar l’estructura. Així, pot fer passarel·les quasi transparents amb un cantell ridícul i esquiva els problemes dinàmics típic d’aquesta tipologia.

Per aprofundir més podeu visitar la web de la seva enginyeria: http://www.shp.eu/ o llegir el llibre Stress ribbon and cable-suported pedestrian bridges, del qual és l’autor.

Biga o arc?

En mòn de les estructures hi ha una obsessió per classificar en tipologies estructurals, així doncs tenim estructures lineals, superficials, de membrana, reticulars planes o tridimensional; que treballen a compressió, tracció o per flexió; o de formigó, acer o mixtes. I en la disciplina dels ponts encara existeix més literatura, podem trobar ponts de bigues, calaix, llosa, gelosia, arc, pòrtic, banda tesa, atirantat, penjant, i així podria seguir. La falera de definir tantes tipologies no és gratuïta, ve de criteris històrics, de com ha anat avançant la tècnica dels ponts, a mesura que avançaven els processos constructius i la tecnologia dels materials s’havia de donar cabuda als nous conceptes creats.

La veritat és que els conceptes s’han de definir i classificar, s’enten millor el funcionament de les estructures si es poden associar a un tipus o forma. No seré jo ara qui vulgui trencar els esquemes de la professió. Però també és cert, que quan es fan híbrids d’estructures o es va al límit entre tipus de ponts és quan es fan les aportacions més interessants i innovadores.

Doncs aquí queda aquesta reflexió, que faig per mi mateix i per qui la vulgui llegir, entenguem els tipus i les formes i trenquem-les després.

Razon y ser de los tipos estructurales

Autor: Eduardo Torroja
Editorial: CSIC
Preu: 48€

Sistemas de estructuras

Sistemas de estructuras repassa totes les tipologies estructurals inimaginables. Mitjantçant imatges tridimensionals i petites explicacions va desgranant els diferents esquemes estructurals. Està ordenat de manera molt interesant, començant per les estructures que treballen per axil, després les que treballen per flexió i per últim les que treballen per superfície. És un llibre molt divulgatiu i didàctic, i sempre va bé per tenir idees, al final un s’adona que gairebé tot està inventat.

La versió original és bilíngüe, està en anglès i alemany, i la versió que es pot comprar aquí està en castellà i portugués.

Autor: Heine Engel
Editorial: Gustavo Gili
Preu: 48€
Amazon.com