L’escencia d’una enginyeria de ponts solidària…

Qualsevol enginyer porjectista de ponts somiaria en realitzar una passarel·la de 200 metres de llum en qualsevol congost d’Asia o Llatinoamèrica. Toni Ruttimann, “el Suizo”, té gairebé 600 passarel·les en tot el món construïdes amb una única finalitat: cobrir una necessitat, unir una comunitat i millorar la vida del quasi milió de persones que circulen ja per aquests ponts de la esperança.

Toni Ruttimann (from Wikipedia, the free encyclopedia)

Vaig saber d’ell al 1997, durant els últims anys de carrera quan encara era difícil trobar referencies seves a la web, i des de llavors sempre m’ha impresionat la seva trajectòria. Conegut per molts com el “Puentero Invisible”, i viatjant per el món amb només un parell de motxilles, ha aconseguit el que moltes organitzaciones no governamentals no han pogut aconseguir: construïr ponts que ronden els 600 francs, utilitzant tubs de rebuig de petroleres o amb cables d’antics telefèrics suissos.

Font: www.larevista.ec

Deixant de banda la seva labor social (es indubtable que ell mateix és una ONG en majúscules) el que m’impresiona és la seva lluita de més de 25 anys per aconseguir cobrir les necessitats socials de les comunitats indígenes més aïllades, aconseguint en la seva proesa movilitzar a empreses proveidores de tubs d’acer i cables com TenarisTamsa o Ternium per generar una cadena d’abastiment dels pobres, millorant any a any el procés constructiu dels ponts. El fascinant és que ell i el seu petit equip han aconseguit “industrialitzar” el procés de construcció, minimitzant el temps d’execució dels mateixos i naturalment els riscos durant la seva construcció. Els processos d’assamblatge, o bé d’hissat, són increïblement ràpids i poden realitzar-se sense necessitat de grans mitjans mecànics gràcies a entre d’altres coses, al treball voluntari de la comunitat on s’implanta l’estructura.

Font

Aquest Suís de gairebé 45 anys ha aconseguit, a pesar de no tenir formació tècnica, desenvolupar el que per molts són les qualitats bàsiques d’un bon enginyer: ser capaç de crear, desenvolupar i implementar estructures que cobreixin les necessitats socials sortejant les limitacions económiques i de recursos tecnològics… i tot a canvi de RES (no está malament!!).

El següent video és un bon exemple del que Toni Ruttimann ha aconseguit: Tales of a Bridgebuilder

Link d’interés: http://www.puentesdelaesperanza.org

Forth Bridge

Forth Railroad Bridge, 1890

Tot enginyer motivat pels ponts sempre es manega les vacances per poder visitar alguna estructura interesssant. Aquest any jo he aprofitat per veure un d’aquells ponts que simplement s’han de veure algun cop a la vida, la criatura en questió és diu Forth Railroad Bridge o simplement Forth Bridge pels amics.

Només quatre dades ràpides per situar i no aburrir: llum màxima 521 m, longitud total 2529 m, alçada màxima de les piles 100 m, va ser construït entre el 1883 i el 1890, i encara està en ús!

L’espectacularitat del Forth Bridge és en gran part gràcies a la magnitud de l’estructura, utilitza la tipología estructural d’un pont en voladís. Per explicar el mecanisme resistent els propis enginyers van preparar aquesta célebre imatge del pont ‘humà’:

Aquest disseny va ser adoptat pels enginyers John Fowler i Benjamin Baker, encara que inicialment el pont havia de ser penjant seguint el projecte de Thomas Bouch. L’any 1879, quan ja s’havien començat la feines de la fonamentació, es va paralitzar l’obra a causa del colapse del Tay Bridge, projectat per Thomas Bouch. L’accident va tenir lloc quan va fallar una pila durant una gran tempesta, sembla ser que l’accident va ser una combinació de mal disseny i mal manteniment. Es pot trobar molta informació al respecte en aquesta web: Tay Bridge Disaster. Aquest accident es va cobrar 75 vides i va suposar un xoc a la societat britànica suficient per parar el projecte del Forth Bridge. Finalment va caure a les mans Fowler i Baker, que van refer el disseny inicial. L’esquema de pont de voladís és molt estable i com es pot observar en les imatges, en els punts de recolzament les piles s’obren per donar més estabilitat en front del vent transversal.

Una de les característiques inconfusibles és el seu color, d’un vermell pujat escollit per destacar quan la boira arriba a l’estuari, molt habitual a la zona. Però tal magnitud d’estructura requereix un gran manteniment de la pintura, fins hi tot hi ha una expressió en anglès que hi fa referència: ‘be like painting the Forth Bridge‘ per referir-se a feines que no s’acaben mai (font).

El Forth Bridge és una obra magna de l’enginyeria situada en un marc incomparable, al costat hi el Forth Road Bridge, un pont penjant acabat l’any 1964 que també va suposar un gran fita. I ja s’està construïnt el New Forth Bridge, aquest serà atirantat amb tres grans torres que reforçarà l’enllaç viari. A l’any 2016, quan està previst acabar-lo conviuran tres magnifiques estructures que pertanyen a tres segles diferents.

Forth Bridge junt al Forth Road Bridge

A dalt un disseny previ preliminar; a sota el projecte de Thomas Bouch que es va acabar descartant

En record dels que van perdre la vida construïnt el pont

Forth Bridge entre la boira

Forth Road Bridge

Pont sobre l’estret de Messina