Browsing articles tagged with " Projectar"
4/03/2013

Kruunusillat Team (1×1)

El passat 20 de febrer es van donar a conèixer les 11 propostes del Concurs Internacional de Ponts Kruunusillat aHelsinki, dissenyades per 11 equips multidisciplinars projectistes d’estructures.

Per descriure cada un dels perfils dels ponts que competeixen alhora d’afrontar el salt entre Kruununhaka i Kruunuvuorenranta aHelsinki s’utiliza l’analogia futbolística: 11 ponts formant un equip de futbol amb l’esquema tàctic habiutal del 4-4-2 asimètric.

Kruunusillat Team.

9 GEMMA REGALIS: Porter de gran envergadura. Posseeix jerarquia i lideratge sobre la parella de centrals. Valor segur en les pilotes penjades a l’àrea i en els llançaments per dalt. Es mou pitjor en les pilotes baixes i en el joc amb els peus. En els penals sol tirar-se al costat esquerre.

10 RECREATIO MARITIMUS: Versàtil lateral dret. Mig centre reconvertit en lateral. Posseeix qualitats físiques per rendir a bon nivell, però les complementa amb errors de posició que penalitzen molt al seu equip. Va tenir molt ressó mediàtic essent jove, va ser millor jugador de la copa mundial de futbol sub-20 d’Emirats Àrabs, any 2003. Passat de forma.

2 NEXU: Elegant central dret. Destaca per la seva visió de joc i la seva gran sortida de la pilota. Poderós per alt, sobretot en serveis de cantonada. Capaç de jugar en tots dos costats del centre de la defensa sense que es noti la diferència.

8 SEPTEM FRATRES: Sobri central esquerre. El jugador més veterà de l’equip. Mancat de recursos creatius encara que amb molt amor propi. El gran capità. Mai falla en tasques defensives, manté la concentració sense excepció.

1 VENTUS: Agressiu i insistent lateral esquerre. De primer toc molt creatiu encara que amb dificultats si ha de conduir la pilota per superar els rivals. Ha comès errors importants en accions tècniques que acostumen a acabar en gol de l’equip contrari.

6 UNDA ARCTICA: Sòlid mig centre. L’ombra de l’entrenador en el camp. Sembla haver nascut per ser el punt de referència de l’equip. És hàbil i contundent encara que en ocasions sembli lleuger. Recorda a il·lustres jugadors/ponts del passat. És famòs pel penal marcat en la semifinal de l’última Eurocopa, a l’estil Panenka.

4 HYPERBOREA:Interior esquerre encara que ambidextra. D’inicis dubtosos, es mou per tot el mig camp. Intens i molt polivalent. Arriba amb facilitat i contundència a l’àrea rival i ajuda en tasques defensives. Potent i amb bona acceleració. El seu punt feble és el cap.

3 DEBET SEMPER PLUS ESSE VIRIUM IN VECTORES QUAM IN ONERE: Volant dret amb molt volum de joc. Organitzador de joc, L’arquitecte de l’equip. Magnífic en els primers minuts, de gran exuberància, però perd intensitat al llarg del partit. Acostuma a ser el primer canvi de l’equip.

7 OCCURSUS: Fi mitja punta austríac nacionalitzat francès. Destaca tant per la seva creativitat com pel seu joc subterrani, tallant atacs arran de terra. Té la capacitat de filtrar la passada pel buit que ningú veu. És molt polivalent, resolutiu i gran finalitzador. La peça clau per donar-li ritme de joc a l’equip.

5 FILUM LUCIS: Veloç extrem esquerre. Jugador elèctric, el més jove de la plantilla. Rígid en la passada en curt, necessita d’espais lliures i pilotes llargues per desenvolupar el seu joc. Va molt bé al contraatac. Vistós i poc definit, s’ha guanyat el lloc a partir de les seves bones actuacions.

11 OCULUS: Davanter centre, el golejador de l’equip. Malgrat ser la referència en atac té gran visió panoràmica. Resulta imprescindible en les seves caigudes a bandes. Posseeix una tècnica exquisida que el porta a ser un excel·lent llançador de faltes. El jugador més car de l’equip.

13/11/2010

Jardí Tarradellas

En la cantonada del carrer Berlin amb Marqués de Santmenat (a Barcelona) s’està construïnt el jardí Tarradellas, una petita obra promoguda per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), en el tancat de l’obra s’explica: “l’enderroc d’una antiga edificació [...] va deixar al descobert una mitgera sobre la via pública que causa un especial impacte en el paisatge de la ciutat per la seva gran visibilitat. Aquesta situació ens convida a plantejar una intervenció d’integració singular que utilitzi la matèria viva com a argument.
Es planteja, doncs, un jardí vertical. Una estructura metàl·lica funciona com a esquelet de suport del jardí amb diversos nivells que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s’estén cap al paviment del xamfrà. Es compon d’una base sempre verda sobre la qual broten diverses plantes amb flor que van variant de color al llarg de l’any.
L’elecció de la vegetació s’ha fet per reduir el mateniment i crear un bocí de natura que afavoreixi la colonització d’espècies animals, principalment d’ocells. Amb aquesta transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposarà un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Apart d’aquest discurs no he aconseguit trobar més informació del jardí, ni en la web de paisatge urbà ni a la web dels projectistes, Capella Garcia Arquitectura, SLP. Però el que m’ha cridat més l’atenció ha estat la solució estructural, en aquest cas els projectistes han escollit una estructura metàl·lica lleugera ja que les sobrecàrregues que ha d’aguantar no seran gaire grans. La problemàtica de la durabilitat s’ha resolt galvanitzant tota l’estructura, d’aquesta forma s’impedeix l’avanç de la corrosió de l’acer i s’evita el manteniment durant prècticament tota la vida útil de l’estructura, sempre que es garanteixi prou gruix de la capa de zinc del galvanitzat.

La técnica del galvanitzat està molt desenvolupada i és una solució molt utlitzada en la obra civil, s’utilitza en fanals, mobiliari urbà, barreres i pretils de carretera. Es pot utilitzar com a solució estructural però té certs condicionants que el projectista ha de tenir en compte. No es poden realizar soldadures es obra, per tant, totes les unions han de ser cargolades, i la mida màxima de les bigues està limitada la capacitat de les banyeres de galvanitzar. En les fotos es poden apreciar les unions unes bigues per tal d’ensamblar l’estructura en obra.

Per aprofundir en els aspectes més tècnics del procés del galvanitzat recomano la web de l’Asociación Técnica Española de Galvanización (ATEG).





8/05/2009

Les marquesines de Barcelona

Les marquesines de bus són molt més que una manera de marcar on para l’autobus, són una peça del mobiliari urbà important i els seu disseny no és simple. Ha de protegir de les inclemencies del temps, mostrar les rutes i els horaris, ha de tenir una gran superficie pels anuncis i ha ser de fàcil instal·lació. Ja fa temps que em fixo en les marquesines de Barcelona, la veritat és que no m’agraden gens, així que m’he decidit a fer un petit análsi. La part estructural, en aquest cas és la menys important, però com que és al que em dedico és la part més llarga.
Funcionalitat: Fa de refugi de la pluja i el vent, té un petit banc on poden seure el avis, conté els horaris i mapes, sembla que aquest disseny compleix amb uns mínims. Però la veritat és que té un detall força molest, les dues barres verticals de la part del carrer són un autèntic obstacle quan hi ha aglomeraciones de gent.
Anàlisi estructural: En aquest tema es nota un disseny bastant pobre. La coberta de la marquesina està suportada per 5 barres verticals, però són tan esveltes que el pòrtic té molt poca rigidesa, de fet, és totalment flexible i davant d’accions horitzontals (com el vent o un flipat de les estructures agitant-lo) fa que vibri bastant. Així que tot i tenir 5 suports i una coberta de plàstic l’aspecte general és d’estructura dèbil.
El tema del banquet mereix menció apart, el banc està empotrat en el suport del vidre, que té secció una rectangular molt estreta. Per tant, el moment torsor probocat per les persones assegudes s’ha de resistir per una secció que gairebé linial. Que passa llavors, que la majoria dels bancs estan deformats i inclinats cap endavant.



Estètica: Els detalls són bastant rudimentaris i poc cuidats, i l’aspecte complet deixa bastant a desitjar. Crec que les fotos parlen per si soles.
Així que com a resum final es pot concloure que les marquesines de Barcelona tenen un disseny poc cuidat, que suspén en gairebé tot. Espero que com a mínim siguin les més barates.

11/03/2009

Detalls Constructius. CYPE

L’altre dia, mentre xafardejava per el web de CYPE, vaig fer un descobriment d’aquells que et donen ganes de pregonar-ho als quatre vents. Resulta que CYPE edita un llibre de detalls constructius, Biblioteca de Detalles Constructivos, el llibre aquest ja el tenia fitxat des de feia temps, però com que costa més de 110€ només l’havia pogut fullejar a la Diaz de Santos. La sorpresa va ser quan vaig a petar a http://detallesconstructivos.cype.es/ i descobreixo que tots els detalls del llibre es troben digitalitzats!! 
(Espero que no porti molt de temps en funcionament aquest tema, perqué sinò em sentiria com un amateur ¬¬’).

Language