L’escencia d’una enginyeria de ponts solidària…

Qualsevol enginyer porjectista de ponts somiaria en realitzar una passarel·la de 200 metres de llum en qualsevol congost d’Asia o Llatinoamèrica. Toni Ruttimann, “el Suizo”, té gairebé 600 passarel·les en tot el món construïdes amb una única finalitat: cobrir una necessitat, unir una comunitat i millorar la vida del quasi milió de persones que circulen ja per aquests ponts de la esperança.

Toni Ruttimann (from Wikipedia, the free encyclopedia)

Vaig saber d’ell al 1997, durant els últims anys de carrera quan encara era difícil trobar referencies seves a la web, i des de llavors sempre m’ha impresionat la seva trajectòria. Conegut per molts com el “Puentero Invisible”, i viatjant per el món amb només un parell de motxilles, ha aconseguit el que moltes organitzaciones no governamentals no han pogut aconseguir: construïr ponts que ronden els 600 francs, utilitzant tubs de rebuig de petroleres o amb cables d’antics telefèrics suissos.

Font: www.larevista.ec

Deixant de banda la seva labor social (es indubtable que ell mateix és una ONG en majúscules) el que m’impresiona és la seva lluita de més de 25 anys per aconseguir cobrir les necessitats socials de les comunitats indígenes més aïllades, aconseguint en la seva proesa movilitzar a empreses proveidores de tubs d’acer i cables com TenarisTamsa o Ternium per generar una cadena d’abastiment dels pobres, millorant any a any el procés constructiu dels ponts. El fascinant és que ell i el seu petit equip han aconseguit “industrialitzar” el procés de construcció, minimitzant el temps d’execució dels mateixos i naturalment els riscos durant la seva construcció. Els processos d’assamblatge, o bé d’hissat, són increïblement ràpids i poden realitzar-se sense necessitat de grans mitjans mecànics gràcies a entre d’altres coses, al treball voluntari de la comunitat on s’implanta l’estructura.

Font

Aquest Suís de gairebé 45 anys ha aconseguit, a pesar de no tenir formació tècnica, desenvolupar el que per molts són les qualitats bàsiques d’un bon enginyer: ser capaç de crear, desenvolupar i implementar estructures que cobreixin les necessitats socials sortejant les limitacions económiques i de recursos tecnològics… i tot a canvi de RES (no está malament!!).

El següent video és un bon exemple del que Toni Ruttimann ha aconseguit: Tales of a Bridgebuilder

Link d’interés: http://www.puentesdelaesperanza.org

Nova Passarel·la a Cerdanyola del Vallès

La nova passarel·la de Cerdanyola està situada a la també nova Plaça del Riu Sec, creua per sobre la línia del ferrocarril i el carrer de Frederic Puig unint el barri de la Farigola amb l’altra banda de les vies.

Els materials que composen l’estructura són únicament 3: El formigó, que només està present a les fonamentacions; l’acer, que conforma tota pràcticament tota l’estructura; i la fusta, utilitzada com a plataforma i paviment. El primer i tercer no amaguen cap secret i el seu ús és molt convencional, però en la part metàl·lica el formalisme estructural i arquitectònic donen lloc a la tipologia i solució final.

La plataforma del paviment penja de dues bigues de 64,80 m de longitud. Aquestes volen en tota la seva longitud exemptes d’un arriostrament constant. Per poder respondre davant les accions del vent i inestabilitats laterals les dues bigues estan lligades pels punts de recolzament i un punt central on s’inicia la passarel·la. Aquesta solució passa indiscutiblement per l’ús de la secció calaix, que confereix gran rigidesa torsional.

Els punts de recolzament distribueixen la longitud de la passarel·la en dos llums de 36,80 m i 28,00 m. Al costat de la plaça les bigues s’encasten a un pòrtic doble que a la vegada serveix d’estructura de l’ascensor, aquest descompon la flexió de les bigues en un parell de forces, de tal manera que els pilars interior del pòrtic aguanten la compressió i els exteriors fan de tensors portant la tracció fins a la fonamentació.

El recolzament central de la passarel·la torna a ser un pòrtic metàl·lic, aquest al contrari del primer té flexibilitat en direcció longitudinal a la passarel·la, de tal manera que es permet el moviment degut a la retracció i dilatació per temperatura. Les piles de recolzament mantenen l’equilibri entre la flexibilitat d’un element sotmès a moment flector i la robustesa que confereix l’arriostrament d’una gelosia. Es persegueix així la màxima del bon disseny de resistir les forces externes i permetre els moviments imposats.

Fitxa tècnica:

Promotor: Ajuntament de Cerdanyola (amb el 50% de finançament de fons europeu FEDER)
Projecte i direcció d’obra: Enginyeria Reventós, SL i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Empresa contractista: Copcisa

Dimensions principals:
Ample útil: 2,50 m
Superfície útil passarel·la: 235,20 m²
Longitud: 64,80 m, dividit en 36,80 m + 28,00 m
Cantell estructural: 1,00 m

Pes de l’estructura:
Pes total: 414,000 kg
Formigó: 276,000 kg
Acer estructural: 90,500 kg
Acer d’armadures: 10,200 kg
Fonamentació: 37,248 kg
Quantia d’acer: 250 kg/m² (pes de l’acer de la plataforma i bigues entre la superfície útil de la passarel·la).

Nova passarel·la a Sant Climent de Llobregat

La nova passarel·la a Sant Climent de Llobregat està llesta per ser inaugurada. Ben aviat el post complet de la passarel·la.

Banda tesa o arc?

Com es pot resoldre el problema dels pendents i el gàlib inferior d’una banda tesa?, l’Strasky ho resol de la manera més elegant mitjançant la combinació de la banda tesa amb un arc en la passarel·la sobre l’autopista R35 aprop d’Olomouc, República Txeca.

L’arc divideix la banda tesa en dos trams, d’aquesta manera es manté el gàlib inferior i el redueixen les pendents de la passarel·la, però el que realment em crida l’atenció és com s’aconsegueix l’equilibri de forces entre les tensions del tauler i les compressions de l’arc de tal manera que es contraresten les forces horitzontals, de manera que la fonamentació necessaria és molt menor i es redueixen els costos.

L’únic problema és com classifiques aquest pont dins de la pàgina web corporativa*, amb els arcs o les bandes teses?

Les imatges s’han extret de SHP.

Gràcies al Juan Carlos per l’article de Concrete International que ha ‘inspirat’ aquesta entrada.

*Veure classificacions d’algunes webs corporatives d’enginyeries de ponts:

http://www.cfcsl.com/
http://www.arenasing.com/espanol/menu_1/proyectos.php
http://www.shp.eu/en/strasky-husty-a-partneri/projects/bridges/
http://www.pedelta.es/home.asp?donde=home
http://www.ereventos.com/02_proyectos/index.jsp