Nova passarel·la a Sant Climent de Llobregat

La nova passarel·la a Sant Climent de Llobregat està llesta per ser inaugurada. Ben aviat el post complet de la passarel·la.

Jardí Tarradellas

En la cantonada del carrer Berlin amb Marqués de Santmenat (a Barcelona) s’està construïnt el jardí Tarradellas, una petita obra promoguda per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), en el tancat de l’obra s’explica: “l’enderroc d’una antiga edificació [...] va deixar al descobert una mitgera sobre la via pública que causa un especial impacte en el paisatge de la ciutat per la seva gran visibilitat. Aquesta situació ens convida a plantejar una intervenció d’integració singular que utilitzi la matèria viva com a argument.
Es planteja, doncs, un jardí vertical. Una estructura metàl·lica funciona com a esquelet de suport del jardí amb diversos nivells que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s’estén cap al paviment del xamfrà. Es compon d’una base sempre verda sobre la qual broten diverses plantes amb flor que van variant de color al llarg de l’any.
L’elecció de la vegetació s’ha fet per reduir el mateniment i crear un bocí de natura que afavoreixi la colonització d’espècies animals, principalment d’ocells. Amb aquesta transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposarà un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Apart d’aquest discurs no he aconseguit trobar més informació del jardí, ni en la web de paisatge urbà ni a la web dels projectistes, Capella Garcia Arquitectura, SLP. Però el que m’ha cridat més l’atenció ha estat la solució estructural, en aquest cas els projectistes han escollit una estructura metàl·lica lleugera ja que les sobrecàrregues que ha d’aguantar no seran gaire grans. La problemàtica de la durabilitat s’ha resolt galvanitzant tota l’estructura, d’aquesta forma s’impedeix l’avanç de la corrosió de l’acer i s’evita el manteniment durant prècticament tota la vida útil de l’estructura, sempre que es garanteixi prou gruix de la capa de zinc del galvanitzat.

La técnica del galvanitzat està molt desenvolupada i és una solució molt utlitzada en la obra civil, s’utilitza en fanals, mobiliari urbà, barreres i pretils de carretera. Es pot utilitzar com a solució estructural però té certs condicionants que el projectista ha de tenir en compte. No es poden realizar soldadures es obra, per tant, totes les unions han de ser cargolades, i la mida màxima de les bigues està limitada la capacitat de les banyeres de galvanitzar. En les fotos es poden apreciar les unions unes bigues per tal d’ensamblar l’estructura en obra.

Per aprofundir en els aspectes més tècnics del procés del galvanitzat recomano la web de l’Asociación Técnica Española de Galvanización (ATEG).

Més heavy-lifting

Fa poc que parlavem de la operació d’hissat del tram central de l’últim pont del riu Ebre, entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Doncs seguint amb la temàtica del heavy-lifting em faig ressò de la Newsletter enviada per VSL aquest agost on s’explicaven les feines de construcció del nou hangar d’Iberia a l’aeroport del Prat, Barcelona.

La coberta de l’hangar està composta per una malla espacial de perfils tubulars metàl·lics, els responsables de la coberta són Asteca Estructuras Espaciales, que a més han posat a disposició de tothom el seguiment de l’obra a la web http://www.hangardeasteca.com/. L’hangar tot i tenir una planta ovalada podrà allotjar els avions de més grans com l’airbus A-380. Degut a la complexitat de l’estructura es va optar per construir-la sobre el terreny i aixecar-la posteriorment a la posició final. La malla té una superfície de 13.200 m2 i cobreix una llum de 155 m.

La operació de hissat es va finalitzar el 23 de març, quan es va situar l’estructura metàl·lica a 25 m sobre el terreny en la seva posició final. S’han necessitat 14 gats d’hissat i 14 més de retenció per aixecar les 1100 t d’acer de la coberta. Però la major dificultat en una operació d’aquest tipus és mantenir l’estructura equilibrada per tal que no es produeixin sobrecàrregues a cap gat, per tant, és necessari que el control i seguiment de l’hissat es faci electrònicament mitjançant tecnologia làser. En el video es pot veure tota la operació resumida en menys d’un minut.

L’empresa constructora del hangar és Cobra i la enginyeria l’ha portat a terme Assad Desarrollo, SL.  També es pot trobar més informació a la nota de prensa d’Iberia del dia 23 de març del 2010.

Prontuari informàtic…

… de la EHE?, doncs no, ha arribat el Prontuari Informàtic d’Estructures Metàl·liques i Mixtes (PIEM).

La setmana pasada vaig tenir una d’aquelles sorpreses agredolces. Al obrir la Newsletter de Constructalia vaig veure que destacaven el llançament del PIEM. De la mà de FHECOR, APTA i ArcelorMittal han llançat aquesta aplicació de descàrrega gratuïta però de grans possibilitats, conté mòduls dels Materials, Anàlisis, ELS, ELU, Unions, resistència al foc i durabilitat. Però el més interessant és el mòdul d’anàlisi seccional, que permet el càlcul d’interacció d’esforços (Moment-Tallant, Moment-Axil i Moment XX-Moment YY) per tot tipus de seccions. Per tot tipus de seccions??, SÍ!!, també classe 4.

De moment és una versió betta, però la impressió inicial és que és molt complet i que pot ser una eina molt potent. L’única pega que se’n podria destacar és la difícil navegació pels diferents continguts.

Descarregar PIEM

Detalls Constructius. CYPE