Tags: Esdeveniments, Formigó, Investigació, UPC

Nova jornada técnica organitzada per Càtedra d’Innovació del Formigó, aquest cop sobre dos temes bastant dispars a priori, la nanotecnologia del formigó i els formigons autocompactants o autocompactables (no se quin és el terme correcte en català). 

La primera sessió, tractarà sobre la nanotecnologia, i compta amb ponents bastant internacionals: Mº Carmen Andrade, de IETCC; Surendra Shah, del Center for Advanced Cement-Based Materials; i Paulo Monteiro, de l’universitat de California.

La segona sessió, sobre els formigons autocompactables, no tracta uns temes tan cools ni internacionals, i estarà composta per tres ponencies a carrec de: Hogo Corres, de FEHCOR; José Mº Navarro, de FCC, SA; i Pere Borralleras, de BASF, com no.

Lamentablement, aquest cop no hi podré assistir, però ja estaré atent a veure si es penja alguna informació o aconsegueixo les ponéncies. De moment només hi ha la web i el tríptic.

Data: 26/02/2009

Lloc: Sala d’Actes (C2) del Campus Nord de la UPC

Preu: 80 €, han reduït el preu pero també han substituït el dinar per una copa de vi, tot un encert diria jo, perqué m’agradaria veure de que parlaran els interessats en la Nanotecnologia amb els dels Autocompactables.

Tags: càlcul, Investigació, Software

El mètode científic es basa en l’experimentació per confirmar o refutar les teories, i com que la ciència dels materials és una ciència, tal com diu el seu nom, s’utlitzen constantment assaigs de laboratori per establir les lleis de comportament d’un material. En el món dels materials de contrucció aquestes lleis constitutives estan consolidades des de décades, sobretot pels materials habituals, en canvi, en alguns materials més novedosos encara s’està investigant. Aquest és el cas del formigó reforçat amb fibres (FRF).

Aplicant un Algoritme Genètic (GA) per tal de depurar els resultats de laboratori s’obté una llei constitutiva “creada” per l’algoritme que s’adapta a la informació que se l’hi ha introduït. Aquí presento alguns resultats, semblen molt caòtics, però es corresponen totalment amb els assaigs dels que s’ha partit. A mesura que s’afegeixin més dades d’entrada, l’algoritme anirà reduïnt el “soroll” degut a la variabilitat de cada assaig.

També s’observa en la figura com convergeixen els errors (punts negres) i com s’agrupen els resultats de cada variable a mesura que va convergint la solució (punts verds i taronges del fons). Realment que visualment plasmat la evolució de la solució al llarg de les 50 generacions calculades. Qui diu que la inginyeria són només números?

Tags: càlcul, Investigació, Software

L’any 1999 per primer cop es concedeix una patent a un invent no realitzat directament per un ser humà. Mitjançant un algoritme genètic (GA) una computadora va dissenyar una antena de forma òptima, sense partir de cap idea preconcebuda de com ha de ser una antena. El resultat un disseny totalment diferent al habituals.

Al 2001 Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d’ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.

Els GA són una tècnica d’optimització, la idea bàsica parteix de la teoria de la selecció natural clàssica. En un problema del que no sabem la solució es genera una població de solucions, d’aquestes se’n seleccionen les millors (les més properes al valor buscat) i s’aparellen entre elles. De cada parella surten noves solucions semblants a les predecessores. I així, mitjançant la selecció natural s’acaba convergint a una solució prou bona.

La grandesa dels GA es que pots buscar possibles solucions a un problema molt complex del que no es coneix la relació entre les variables. Per exemple, en enginyeria civil s’utilitza per xarxes de transport i per optimitzar rutes; i en enginyeria estructural s’ha utilitzat per dissenyar elements de ponts i gelosies.Últimament m’he interessant bastant en aquests temes i estic treballant en l’aplicació dels GA per obtenir lleis consitutives del materials a partir d’assaigs de laboratori. Concretament, m’he centrat en el formigò reforçat amb fibres (FRC), espero poder penjar alguna cosa en breu.

Tags: Enginyers, Investigació, UPC

Estava buscant una ponència del Aguado sobre el nou annex de formigó reforçat amb fibres (Annex 14) inclòs a la nova Instrucció, quan he anat a petar al web personal del professor Antonio Aguado. Segons la presentació, que fa del lloc al inici, s’ha estrenat el dia de la diada (11/09/2008) i compta amb la recopilació dels treballs on ha participat al llarg de la seva carrera.

He cregut que era digne de destacar per la grandissima quantitat d’informació que posa a la disposició. En la nostra professió un està acostumat a que la gent amagui els treballs, o com a mínim el detalls d’aquests. En aquest web l’Aguado fa tot el contrari, ho ensenya tot, tesis, tesines, projectes, papers o publicacions, és una gran font d’informació científica del formigó. Tot i que des del meu punt de vista, crec que la pàgina té encara problemes de posicionament a Google, esperem que ho acabint resolent (escrivint el nom complet m’ha sortit a la segona pàgina).

Sembla que poc a poc la universitat s’està adonant de que va això d’internet, el que encara li falta bastant, només cal veure el pèssim web del departament d’Enginyeria de la Construcció. Però per no acabar amb mal gust de boca recomano un parell més de web relacionats amb el departament d’Enginyeria de la Construcció de l’ETSECCPB també interessants:

• CEINTEC
• Càtedra Celsa
• Càtedra d’Innovació del Formigó