Browsing articles tagged with " Ferrocarril"
10/09/2012

Forth Bridge

Forth Railroad Bridge, 1890

Tot enginyer motivat pels ponts sempre es manega les vacances per poder visitar alguna estructura interesssant. Aquest any jo he aprofitat per veure un d’aquells ponts que simplement s’han de veure algun cop a la vida, la criatura en questió és diu Forth Railroad Bridge o simplement Forth Bridge pels amics.

Només quatre dades ràpides per situar i no aburrir: llum màxima 521 m, longitud total 2529 m, alçada màxima de les piles 100 m, va ser construït entre el 1883 i el 1890, i encara està en ús!

L’espectacularitat del Forth Bridge és en gran part gràcies a la magnitud de l’estructura, utilitza la tipología estructural d’un pont en voladís. Per explicar el mecanisme resistent els propis enginyers van preparar aquesta célebre imatge del pont ‘humà’:

Aquest disseny va ser adoptat pels enginyers John Fowler i Benjamin Baker, encara que inicialment el pont havia de ser penjant seguint el projecte de Thomas Bouch. L’any 1879, quan ja s’havien començat la feines de la fonamentació, es va paralitzar l’obra a causa del colapse del Tay Bridge, projectat per Thomas Bouch. L’accident va tenir lloc quan va fallar una pila durant una gran tempesta, sembla ser que l’accident va ser una combinació de mal disseny i mal manteniment. Es pot trobar molta informació al respecte en aquesta web: Tay Bridge Disaster. Aquest accident es va cobrar 75 vides i va suposar un xoc a la societat britànica suficient per parar el projecte del Forth Bridge. Finalment va caure a les mans Fowler i Baker, que van refer el disseny inicial. L’esquema de pont de voladís és molt estable i com es pot observar en les imatges, en els punts de recolzament les piles s’obren per donar més estabilitat en front del vent transversal.

Una de les característiques inconfusibles és el seu color, d’un vermell pujat escollit per destacar quan la boira arriba a l’estuari, molt habitual a la zona. Però tal magnitud d’estructura requereix un gran manteniment de la pintura, fins hi tot hi ha una expressió en anglès que hi fa referència: ‘be like painting the Forth Bridge‘ per referir-se a feines que no s’acaben mai (font).

El Forth Bridge és una obra magna de l’enginyeria situada en un marc incomparable, al costat hi el Forth Road Bridge, un pont penjant acabat l’any 1964 que també va suposar un gran fita. I ja s’està construïnt el New Forth Bridge, aquest serà atirantat amb tres grans torres que reforçarà l’enllaç viari. A l’any 2016, quan està previst acabar-lo conviuran tres magnifiques estructures que pertanyen a tres segles diferents.

Forth Bridge junt al Forth Road Bridge

A dalt un disseny previ preliminar; a sota el projecte de Thomas Bouch que es va acabar descartant

En record dels que van perdre la vida construïnt el pont

Forth Bridge entre la boira

Forth Road Bridge

15/03/2012

Estació Internacional de Canfranc

Últimament es parla molt de la rendibilitat de les infraestructures, fins i tot fora de l’àmbit de l’enginyeria, programes com Salvados de la Sexta han dedicat capítols sencers al tema, per explicar els excesos de l’administració malgastant fons públics ens aeroports, autopistes i AVE en zones on mai seran rendibles (veure Cuando éramos Ricos, Cuando éramos Cultos). Però aquesta tendència ja existia molt abans que explotés la bombolla inmobiliària, i un exemple n’és la Estació Internacioanl de Canfranc.

Per situar, l’estació està ubicada a Canfranc (Osca) i es va inaugurar el 18 de julio de 1928. Connectava amb França mitjançant un túnel ferroviari a través del Pirineus i en el seu moment era l’estació més gran d’Europa, així que ja es pot imaginar que en la seva època era una mega-infrastructura. Tot i que es va inaugurar amb molt de ressó mai va tenir molt trànsit, clar que les crisis econòmiques i diferents guerres i post-guerres no van ajudar. Però el túnel va seguir obert fins l’any 1970, quan a causa d’un accident d’un tren de mercadaries al pont de l’Estanguet, a la part Francesa, va tancar i ja no es va recuperar mai la connexió.

Actualment a falta de saber que passarà amb la connexió central pirinaica de l’AVE (l’eix 16) el recinte està totalment en desús, l’edifici principal està tancat però encara hi ha vagons de tren abandonats i restes dels suports de les catenàries, realment sembla un escenari del Call of Duty o les restes d’un apocalypse zombie.

Podeu trobar les fonts i imatges històriques als següents enllaços:

http://www.canfrancestacion.es/
http://www.forbidden-places.net/exploracion-urbana-estacion-de-canfranc#.T1YcQfEaMiA
http://www.canfranc.de/canfranc/start_s.html

18/10/2010

Túnel del ‘Gotthard’

El passat 15 d’octubre s’ha acabat de perforar l’últim tram del túnel del ‘Gotthard’ a Suissa. Tots els mitjans de comunicació se n’han fet ressó com és normal, i és que el túnel del ‘Gotthard’ és el túnel ferroviari més llarg del món (57 km). Aquesta obra faraònica permetrà la connexió ferroviària d’alta velocitat entre Zurich i Milà. Els treballs pròpiament dits van començar l’any 1993, però la infrastructura porta ja 50 anys de planejament, la previsió d’entrada en servei és a l’any 2017.

Tot això passa la mateixa setmana en que la TBM del túnel del AVE que connecta les estacions de Barcelona de Sants i la Sagrera ha passat per la Sagrada Família sens que hagi passat absolutament res. Està clar que aquí ni els mitjans ni els sectors que van criticar l’obra fins a la extenuació es pronunciaran al respecte.

Tornant a la fita històrica, a la web d’Alptransit es poden trobar imatges i tot d’artícles tècnics sobre el túnel, on també es pot trobar la nota de premsa del breakthrough. Deixo també alguns links de blogs on han comentat la noticia:

http://geodiendo.blogspot.com/2010/10/tunel-de-san-gotardo-concluye-la.html

http://geodiendo.blogspot.com/2010/10/tunel-de-san-gotardo-sissi-muestra-su.html

http://ingenieriaenlared.wordpress.com/2010/10/16/news-post-021-terminados-los-trabajos-de-perforacion-del-tunel-de-san-gotardo-el-de-mayor-longitud-del-mundo/

http://ingenieriaenlared.wordpress.com/2010/10/17/megaconstrucciones-%C2%ABtunel-bajo-los-alpes%C2%BB-el-tunel-de-san-gotardo/

20/01/2009

TBM a BCN i rodalies

Les TBM (Tunnel Boring Machine, o tuneladores) son cada cop més comuns en el dia a dia de la enginyeria. En les causes d’aquest augment en el seu ús estan la millora de la tecnologia aplicada als túnels; l’augment dels rendiments aconseguits; la mecanització i industrialització de treballs manuals; i sobretot, l’augment de la seguretat tan dels operaris com a tercers.

Tan gran ha sigut l’éxit d’aquesta técnica i s’ha tornat tan versátil, que fins i tot es nota l’augment del seu ús a casa nostra, per aquest motiu he volgut fer una visió general de la situació de les TBM a Barcelona i rodalies.

Línea 9, metro de Barcelona: 2 TBM al Tram II i 2 al Tram I, més 1 altra al Tram III que encara no s’ha instal·lat

ATLL, connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: 2 máquines planificades, una de les quals funcionant.

AVE, línea de tren d’alta velocitat: 1 TBM per excavar el polémic túnnel de la Sagrada Família, però em sembla que se n’està instal·lant un altra des de l’altre extrem, però no ho se segur.

FGC, ferrocarrils de urbans de fora de BCN: 2 per la perllongació de Sabadell, que encara no estan instal·lades, i 2 més per Terrassa, que no se en quin estat està.

Això fa un total de 12 TBM funcionant en breu, això diuen els meus comptes, però com que les meves fonts tampoc no són del tot fiables tampoc me’n refiaria molt, així que estic obert als vostres generosos comentaris i aportacions que puguin concretar més les informacions.

12/11/2008

California High-Speed Rail

El dia 4 de novembre els americans van escollir a Obama com a president, però el mateix dia els habitants de California van votar favorablement al projecte de la construcció d’una línia de tren d’alta velocitat entre LA i San Francisco. Sembla ser que la fòbia dels EUA als trens s’està acabant, i més a un lloc com California on tradicionalement el cotxe ha tingut el monopoli (excepte els tramvies anecdótics de San Francisco). I encara és més impactant quan veus que aquest projecte l’ha impulsat ni més ni menys que el governador republicà Schwarzenegger!
Algunes de les dades interessants:
  • Unirá LA amb San Francisco en 2h i 38min.
  • La velocitat punta serà de 220 mph, que són 350 km/h.
  • En total la línia tindrà 1.300 km.
  • El cost s’estima en 45.000 milions de $.
  • La previsió de passatgers és entre 88 i 117 milions de passatgers/any al 2030.
I com a reflexió final 2 punts:
  1. Potser hauriem d’apendre dels americans la seva transparència. Han votat en referèndum el projecte i al web está tota la informació que a un ciutadà li pot interessar del tema. Ja m’agradaria que aquí passes el mateix amb l’AVE, el PHN o els aeroports.
  2. S’hauria de discutir que és més inverosímil, un president dels EUA negre o un TAV a la costa oest.

Language