Actualització: Jardí Tarradellas

Jardí Tarradellas el 27 de novembre del 2011, imatge de Josep Maria Damas

Fa un any aproximadament penajava al blog les fotos de la construcció del Jardí Tarradellas (Barcelona), llavors encara estava en construcció i només hi havia un render amb la imatge futura. Al llarg de l’any l’obra es va acabar, es van plantar les plantes i vaig rebre noticia de la inauguració. Com qualsevol parc urbà el dia en que s’obre no és quan té la millor imatge, normalment es necessiten anys perquè els arbres comencin a lluir. Aquesta setmana he rebut una foto recent, gentilesa d’en Josep Maria Damas, us la deixo perquè pugueu veure la millora. Encara no és una paret vegetal però segur que a l’estiu que ve ja estarà gairebé cobert.

Si en voleu més informació podeu consultar la web del Ajuntament de Barcelona, on també s’hi poden trobar més fotos de l’evolució de les plantes, informació de les espècies que habiten l’espai i de les plantes que el composen:

Web ajuntament > Paisatge urbà > Jardí Tarradellas

Resistiria Barcelona un terratrèmol com el de Japó?

El passat 11 de març un terratrèmol d’intensitat 8,9 a l’escala de Richter ha sacsejat Japó (font: US Geological Survey). Aquest ja ha estat classificat com el més devastador a l’illa en els últims 140 anys, i està entre els 5 majors sísmes del que se’n té registre a nivell mundial (fonts: BBC i el Mundo). El terratrèmol ha provocat un tsunami devastador a la costa de Japó, a més de l’alarma nuclear que encara s’està vivint amb milers de desplaçats i certa incertesa sobre el control de la situació.

Com a enginyer d’estructures m’ha sorprés veure com han resistit els edificis i les infraestructures de les grans ciutats al sisme (em refereixo estrictament a l’episodi del terratrèmol). Comparant amb els últims terratrèmols de Chile, l’Aquila, Christchurch o Haití on no va quedar pedra sobre pedra, el sisme del Japó ha afectat relativament poc als edificis, tot i que el posterior tsunami sí que ha estat una força imparable.

La normativa sismorresistent japonesa és de les més estrictes, va ser modificada l’any 2000 a arrel del terratrèmol de Kobe del 1995. Així que, tot i comptar amb grans gratacels i ponts, aquests poden suportar els terratrèmols més grans (font: NY Times). En l’artícle: “Performance-Based Seismic Design Code for Buildings in Japan” s’explica com funciona la norma japonesa per el disseny sísmic. En l’artícle s’observa que l’espectre bàsic d’acceleracions sísmiques arriba als 8 m/s2 (0,8g aproximadament), si comparem amb la Norma de Construcció Sismorresistent Espanyola (NCSE-02), a la zona de Barcelona l’espectre resposta d’acceleracions horitzontals, en les mateixes condicions de terreny, és 0,08g, deu vegades menor.

I si anem més enllà, que hagués passat si el terratrèmol del Japó hagués estat a Barcelona? La Japan Meteorologial Agency (JMA) té una escala pròpia d’intensitat segons l’acceleració pic del terreny (escala de la JMA), en el  registre del sísme i les seves rèpliques, s’indica que l’episodi ha sigut d’intensitat 5,5 segons l’escala de la JMA. Aquesta equival a una acceleració del terreny de 2,50 m/s2. Si apliquem la NCSE-02 per una edificació de formigó a Barcelona i considerant les pitjors condicions de terreny s’obté en un acceleració màxima de disseny de 2,1 m/s2, aproximadament. És a dir, que no hi ha cap edifici, antic o modern, que s’hagi dissenyat per aguantar un terratremol així.

Amb aquest artícle no vull crear alarma ni criticar la normativa espanyola, si al Japó tenen una norma tan estricta és perqué es donen aquestes situacions, i de fet, les dues normes tenen bases similars. L’únic que vull posar de manifest és que amb un bon disseny d’enginyeria es poden resistir sísmes com el viscut el passat 11 de març.

Jardí Tarradellas

En la cantonada del carrer Berlin amb Marqués de Santmenat (a Barcelona) s’està construïnt el jardí Tarradellas, una petita obra promoguda per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), en el tancat de l’obra s’explica: “l’enderroc d’una antiga edificació [...] va deixar al descobert una mitgera sobre la via pública que causa un especial impacte en el paisatge de la ciutat per la seva gran visibilitat. Aquesta situació ens convida a plantejar una intervenció d’integració singular que utilitzi la matèria viva com a argument.
Es planteja, doncs, un jardí vertical. Una estructura metàl·lica funciona com a esquelet de suport del jardí amb diversos nivells que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s’estén cap al paviment del xamfrà. Es compon d’una base sempre verda sobre la qual broten diverses plantes amb flor que van variant de color al llarg de l’any.
L’elecció de la vegetació s’ha fet per reduir el mateniment i crear un bocí de natura que afavoreixi la colonització d’espècies animals, principalment d’ocells. Amb aquesta transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposarà un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Apart d’aquest discurs no he aconseguit trobar més informació del jardí, ni en la web de paisatge urbà ni a la web dels projectistes, Capella Garcia Arquitectura, SLP. Però el que m’ha cridat més l’atenció ha estat la solució estructural, en aquest cas els projectistes han escollit una estructura metàl·lica lleugera ja que les sobrecàrregues que ha d’aguantar no seran gaire grans. La problemàtica de la durabilitat s’ha resolt galvanitzant tota l’estructura, d’aquesta forma s’impedeix l’avanç de la corrosió de l’acer i s’evita el manteniment durant prècticament tota la vida útil de l’estructura, sempre que es garanteixi prou gruix de la capa de zinc del galvanitzat.

La técnica del galvanitzat està molt desenvolupada i és una solució molt utlitzada en la obra civil, s’utilitza en fanals, mobiliari urbà, barreres i pretils de carretera. Es pot utilitzar com a solució estructural però té certs condicionants que el projectista ha de tenir en compte. No es poden realizar soldadures es obra, per tant, totes les unions han de ser cargolades, i la mida màxima de les bigues està limitada la capacitat de les banyeres de galvanitzar. En les fotos es poden apreciar les unions unes bigues per tal d’ensamblar l’estructura en obra.

Per aprofundir en els aspectes més tècnics del procés del galvanitzat recomano la web de l’Asociación Técnica Española de Galvanización (ATEG).

Segueix i.de.a.nt la Diagonal

El procés participatiu per la creació de la nova Diagonal de Barcelona segueix el seu curs, el passat 18 de març es van presentar les dues propostes finals. De manera resumida, es proposa un canvi total de la capacitat de la Diagonal, es passa de 4 a 1 carril per sentit, es mantenen els carrils-bus i es connecten el Trambaix amb el Trambesòs. Aquells majors de 16 anys que estiguin empadronats a Barcelona des del 31 de desembre del 2009 podran participar en la consulta, que es farà entre els dies 10 i 16 de maig del 2010, per escollir el projecte guanyador.

Les propostes es poden consultar a: http://www.bcn.es/diagonal/, i per seguir d’aprop tot el procés podeu visitar el blog: http://ideadiagonal.wordpress.com/.

L’estació de Gràcia

Quina sorpresa passar per l’estació de Gràcia dels FGC, veure que han tret el fals sostre del vestíbul i descobrir les bigues originals. No valdria la pena restaurar-les i deixar-les vistes?

Entrada en funcionament (d’un tram) de la L9

La Línia 9 avança, encara que no ho tinguem present després de tants aplaçaments de la data de finalització, l’Obra de Barcelona i de Catalunya (si se’m permet) continua i no s’atura (gaire). I fins i tot, des del 13 de desembre ja podem utilitzar-la.

El tram IV ja entrat en funcionament!, bé, de fet, no és tot el tram, de moment estan en operatives les 5 estacions del tram IV que es corresponen a la part que passa per Santa Coloma. Segons està previst, en la primavera del 2010 entraran en funcionament la resta de les estacions del tram, que va des de Sagrera fins a Can Zam i Gorg. I de la resta, millor no preguntar.

Péls interessants, deixo un reportatge del Quèquicom sobre la Línia 9 titulat “L9: un Metro únic al món” on s’explica de manera divulgativa la construcció i funcionament de la L9. També es podria discutir si tenir un Metro únic al món és positiu o negatiu.

Posada en servei de la Línia 9

Exposicions per Barcelona

En el marc de l’any Cerdà que se celebra aquest enguany en motiu del 150 aniversari de l’aprovació del pla, es pot visitar al CCCB l’exposició: Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte.

Estarà oberta al públic del 20 d’octubre del 2009 fins al 28 de febrer del 2010.

Paral·lelament, també es pot visitat al Palau Robert l’exposició Xarxes. Un viatge per les infrastructures de Catalunya, que estarà oberta des del 7 de novembre del 2009 fins al 30 de juny del 2010.

i.de.a la Diagonal

No és cap novetat que l’Ajuntament de Barcelona vol remodelar el tram central de la Diagonal. El que sí és nou, és el procés participatiu ciutadà. Per mitjà d’una campaña publicitària s’insta a la gent a aportar les seves idees, per fer-ho només s’ha d’omplir un formulari a la web, on també s’hi pot trobar el funcionament d’aquesta iniciativa, a més d’informació històrica, fotografies, arquitectura, art,… i fins i tot s’hi poden trobar documents de mobilitat i urbanisme de la Diagonal, no soc molt expert en el tema, però sembla força interessant. La veritat és que estic mig intrigat per veure com surt tot això, perqué sembla que s’hi han ficat seriosament i tot. Ara estem en la fase d’aportacions ciutadanes (que acaba aquest mes), i fins decembre es valoraran les propostes per tal de proposar varies alternatives serioses i a mitjans del 2010 s’ha de concloure amb una consulta popular. S’haurá de veure com acaba tot perqué la Diagonal, a part de ser una via important, creua els carrers amb més trànsit del centre de Barcelona, així que convertir-ho en un passeig amb tramvia i carril bici no crec que sigui trivial. Però bé, això no vol dir que sigui una mala iniciativa, al cap i a la fi, la ciutat és dels ciutadans, no?

TOP 15 de les pitjors putades del bicing (basat 100% en experiencies reals)

Juntes fredes