Kruunusillat Team (1×1)

El passat 20 de febrer es van donar a conèixer les 11 propostes del Concurs Internacional de Ponts Kruunusillat aHelsinki, dissenyades per 11 equips multidisciplinars projectistes d’estructures.

Per descriure cada un dels perfils dels ponts que competeixen alhora d’afrontar el salt entre Kruununhaka i Kruunuvuorenranta aHelsinki s’utiliza l’analogia futbolística: 11 ponts formant un equip de futbol amb l’esquema tàctic habiutal del 4-4-2 asimètric.

Kruunusillat Team.

9 GEMMA REGALIS: Porter de gran envergadura. Posseeix jerarquia i lideratge sobre la parella de centrals. Valor segur en les pilotes penjades a l’àrea i en els llançaments per dalt. Es mou pitjor en les pilotes baixes i en el joc amb els peus. En els penals sol tirar-se al costat esquerre.

10 RECREATIO MARITIMUS: Versàtil lateral dret. Mig centre reconvertit en lateral. Posseeix qualitats físiques per rendir a bon nivell, però les complementa amb errors de posició que penalitzen molt al seu equip. Va tenir molt ressó mediàtic essent jove, va ser millor jugador de la copa mundial de futbol sub-20 d’Emirats Àrabs, any 2003. Passat de forma.

2 NEXU: Elegant central dret. Destaca per la seva visió de joc i la seva gran sortida de la pilota. Poderós per alt, sobretot en serveis de cantonada. Capaç de jugar en tots dos costats del centre de la defensa sense que es noti la diferència.

8 SEPTEM FRATRES: Sobri central esquerre. El jugador més veterà de l’equip. Mancat de recursos creatius encara que amb molt amor propi. El gran capità. Mai falla en tasques defensives, manté la concentració sense excepció.

1 VENTUS: Agressiu i insistent lateral esquerre. De primer toc molt creatiu encara que amb dificultats si ha de conduir la pilota per superar els rivals. Ha comès errors importants en accions tècniques que acostumen a acabar en gol de l’equip contrari.

6 UNDA ARCTICA: Sòlid mig centre. L’ombra de l’entrenador en el camp. Sembla haver nascut per ser el punt de referència de l’equip. És hàbil i contundent encara que en ocasions sembli lleuger. Recorda a il·lustres jugadors/ponts del passat. És famòs pel penal marcat en la semifinal de l’última Eurocopa, a l’estil Panenka.

4 HYPERBOREA:Interior esquerre encara que ambidextra. D’inicis dubtosos, es mou per tot el mig camp. Intens i molt polivalent. Arriba amb facilitat i contundència a l’àrea rival i ajuda en tasques defensives. Potent i amb bona acceleració. El seu punt feble és el cap.

3 DEBET SEMPER PLUS ESSE VIRIUM IN VECTORES QUAM IN ONERE: Volant dret amb molt volum de joc. Organitzador de joc, L’arquitecte de l’equip. Magnífic en els primers minuts, de gran exuberància, però perd intensitat al llarg del partit. Acostuma a ser el primer canvi de l’equip.

7 OCCURSUS: Fi mitja punta austríac nacionalitzat francès. Destaca tant per la seva creativitat com pel seu joc subterrani, tallant atacs arran de terra. Té la capacitat de filtrar la passada pel buit que ningú veu. És molt polivalent, resolutiu i gran finalitzador. La peça clau per donar-li ritme de joc a l’equip.

5 FILUM LUCIS: Veloç extrem esquerre. Jugador elèctric, el més jove de la plantilla. Rígid en la passada en curt, necessita d’espais lliures i pilotes llargues per desenvolupar el seu joc. Va molt bé al contraatac. Vistós i poc definit, s’ha guanyat el lloc a partir de les seves bones actuacions.

11 OCULUS: Davanter centre, el golejador de l’equip. Malgrat ser la referència en atac té gran visió panoràmica. Resulta imprescindible en les seves caigudes a bandes. Posseeix una tècnica exquisida que el porta a ser un excel·lent llançador de faltes. El jugador més car de l’equip.

Nova Passarel·la a Cerdanyola del Vallès

La nova passarel·la de Cerdanyola està situada a la també nova Plaça del Riu Sec, creua per sobre la línia del ferrocarril i el carrer de Frederic Puig unint el barri de la Farigola amb l’altra banda de les vies.

Els materials que composen l’estructura són únicament 3: El formigó, que només està present a les fonamentacions; l’acer, que conforma tota pràcticament tota l’estructura; i la fusta, utilitzada com a plataforma i paviment. El primer i tercer no amaguen cap secret i el seu ús és molt convencional, però en la part metàl·lica el formalisme estructural i arquitectònic donen lloc a la tipologia i solució final.

La plataforma del paviment penja de dues bigues de 64,80 m de longitud. Aquestes volen en tota la seva longitud exemptes d’un arriostrament constant. Per poder respondre davant les accions del vent i inestabilitats laterals les dues bigues estan lligades pels punts de recolzament i un punt central on s’inicia la passarel·la. Aquesta solució passa indiscutiblement per l’ús de la secció calaix, que confereix gran rigidesa torsional.

Els punts de recolzament distribueixen la longitud de la passarel·la en dos llums de 36,80 m i 28,00 m. Al costat de la plaça les bigues s’encasten a un pòrtic doble que a la vegada serveix d’estructura de l’ascensor, aquest descompon la flexió de les bigues en un parell de forces, de tal manera que els pilars interior del pòrtic aguanten la compressió i els exteriors fan de tensors portant la tracció fins a la fonamentació.

El recolzament central de la passarel·la torna a ser un pòrtic metàl·lic, aquest al contrari del primer té flexibilitat en direcció longitudinal a la passarel·la, de tal manera que es permet el moviment degut a la retracció i dilatació per temperatura. Les piles de recolzament mantenen l’equilibri entre la flexibilitat d’un element sotmès a moment flector i la robustesa que confereix l’arriostrament d’una gelosia. Es persegueix així la màxima del bon disseny de resistir les forces externes i permetre els moviments imposats.

Fitxa tècnica:

Promotor: Ajuntament de Cerdanyola (amb el 50% de finançament de fons europeu FEDER)
Projecte i direcció d’obra: Enginyeria Reventós, SL i Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
Empresa contractista: Copcisa

Dimensions principals:
Ample útil: 2,50 m
Superfície útil passarel·la: 235,20 m²
Longitud: 64,80 m, dividit en 36,80 m + 28,00 m
Cantell estructural: 1,00 m

Pes de l’estructura:
Pes total: 414,000 kg
Formigó: 276,000 kg
Acer estructural: 90,500 kg
Acer d’armadures: 10,200 kg
Fonamentació: 37,248 kg
Quantia d’acer: 250 kg/m² (pes de l’acer de la plataforma i bigues entre la superfície útil de la passarel·la).

Actualització: Jardí Tarradellas

Jardí Tarradellas el 27 de novembre del 2011, imatge de Josep Maria Damas

Fa un any aproximadament penajava al blog les fotos de la construcció del Jardí Tarradellas (Barcelona), llavors encara estava en construcció i només hi havia un render amb la imatge futura. Al llarg de l’any l’obra es va acabar, es van plantar les plantes i vaig rebre noticia de la inauguració. Com qualsevol parc urbà el dia en que s’obre no és quan té la millor imatge, normalment es necessiten anys perquè els arbres comencin a lluir. Aquesta setmana he rebut una foto recent, gentilesa d’en Josep Maria Damas, us la deixo perquè pugueu veure la millora. Encara no és una paret vegetal però segur que a l’estiu que ve ja estarà gairebé cobert.

Si en voleu més informació podeu consultar la web del Ajuntament de Barcelona, on també s’hi poden trobar més fotos de l’evolució de les plantes, informació de les espècies que habiten l’espai i de les plantes que el composen:

Web ajuntament > Paisatge urbà > Jardí Tarradellas

Arquitectura Milagrosa, de Llàtxer Moix

Arquitectura Milagrosa. Hazañas de los arquitectas estrella en la España del Guggenheim

Ja es pot assegurar que durant l’última dècada s’ha abusat de l’arquitectura icònica, ciutats més o menys importants han construït edificis de firma reconegut mundialment, per tal de donar valor afegit a noves zones o per tal de revitalitzar barris. Llàtzer Moix (Sabadell, 1955) en el seu llibre titulat Arquitectura Milagrosa (Ed. Anagrama) parteix del conegut fenómen Guggenheim per relatar la història de com s’ha cultivat l’arquitectura de estrelles a la península Ibèrica. En els 10 capítols del llibre repassa diferents casos on s’ha promogut grans obres públiques dissenyades per arquitectes estrella internacionals. Sovint aquestes obres faraòniques passen per sobre dels criteris d’urbanisme, estètica i bona pràctica professional, i porten associats grans increments de pressupost respecte el cost inicial previst.

Museu Guggenheim de Bilbao, de Frank Gehry

Aquesta moda de les grans actuacions urbanístiques firmades per l’arquitecte de torn arriba a Espanya via Bilbao, amb la construcció del Museo Guggenheim projectat per l’arquitecte americà Frank Gehry. A partir d’aquesta obra Bilbao, una ciutat gris i post-industrial, es renova totalment, arriben els turistes, les naus industrials decadents es canvien per restaurants i botigues de disseny. Tant va ser l’èxit que fins i tot a donat nom al fenómen Guggenheim, conegut arreu.

Ciutat de la Cultura de Santaigo, de Peter Eisenman

A partir d’aquest precedent diferents Ajuntaments i d’altres administracions comencen a planejar els seu propi Guggenheim amb l’esperança de situar la seva ciutat (i a ells mateixos) al món. Alguns dels exemples més flagrants han estat la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, dissenyada per Santiago Calatrava, o la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostela, de l’arquitecte Peter Eisenman.

Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava

Actualment, poques són les ciutats que s’han escapat de la moda de tenir una obra d’algun arquitecte estrella, i això ha creat l’efecte contrari al que es buscava, quan totes les ciutats tenen un Foster, un Zaha Hadid, un Herzog & De Meuron, no s’està aportant res de nou a la ciutat, s’està destruïnt l’urbanisme i la personalitat pròpia del territori. Encara haurem de donar gràcies a la crisi mundial que ha sigut la única capaç de parar el malbaratament de recursos que s’estava fent sense cap tipus de sentit.

Jardí Tarradellas

En la cantonada del carrer Berlin amb Marqués de Santmenat (a Barcelona) s’està construïnt el jardí Tarradellas, una petita obra promoguda per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUiQV), en el tancat de l’obra s’explica: “l’enderroc d’una antiga edificació [...] va deixar al descobert una mitgera sobre la via pública que causa un especial impacte en el paisatge de la ciutat per la seva gran visibilitat. Aquesta situació ens convida a plantejar una intervenció d’integració singular que utilitzi la matèria viva com a argument.
Es planteja, doncs, un jardí vertical. Una estructura metàl·lica funciona com a esquelet de suport del jardí amb diversos nivells que sustenten les plantes. El jardí toca a terra mitjançant un mur de pedra que s’estén cap al paviment del xamfrà. Es compon d’una base sempre verda sobre la qual broten diverses plantes amb flor que van variant de color al llarg de l’any.
L’elecció de la vegetació s’ha fet per reduir el mateniment i crear un bocí de natura que afavoreixi la colonització d’espècies animals, principalment d’ocells. Amb aquesta transformació d’aquesta mitgera en jardí es crea un nou ecosistema que suposarà un benefici social i ambiental per a la ciutat”.

Apart d’aquest discurs no he aconseguit trobar més informació del jardí, ni en la web de paisatge urbà ni a la web dels projectistes, Capella Garcia Arquitectura, SLP. Però el que m’ha cridat més l’atenció ha estat la solució estructural, en aquest cas els projectistes han escollit una estructura metàl·lica lleugera ja que les sobrecàrregues que ha d’aguantar no seran gaire grans. La problemàtica de la durabilitat s’ha resolt galvanitzant tota l’estructura, d’aquesta forma s’impedeix l’avanç de la corrosió de l’acer i s’evita el manteniment durant prècticament tota la vida útil de l’estructura, sempre que es garanteixi prou gruix de la capa de zinc del galvanitzat.

La técnica del galvanitzat està molt desenvolupada i és una solució molt utlitzada en la obra civil, s’utilitza en fanals, mobiliari urbà, barreres i pretils de carretera. Es pot utilitzar com a solució estructural però té certs condicionants que el projectista ha de tenir en compte. No es poden realizar soldadures es obra, per tant, totes les unions han de ser cargolades, i la mida màxima de les bigues està limitada la capacitat de les banyeres de galvanitzar. En les fotos es poden apreciar les unions unes bigues per tal d’ensamblar l’estructura en obra.

Per aprofundir en els aspectes més tècnics del procés del galvanitzat recomano la web de l’Asociación Técnica Española de Galvanización (ATEG).

L’estació de Gràcia

Quina sorpresa passar per l’estació de Gràcia dels FGC, veure que han tret el fals sostre del vestíbul i descobrir les bigues originals. No valdria la pena restaurar-les i deixar-les vistes?

S’inagura el Burj Dubai

828 m d’alçada, aquesta és la xifra final.  La nova ‘joia’ de Dubai s’inaugura un gran espectacle de focs artificials i làsers després de marejar la perdiu durant més de 5 anys amb el nombre de plantes i l’alçada final. La torre, dissenyada per SOM passa a ser l’edifici més alt del món, i li treu més d’un cap al segon, la torre Taipei 101, de 508 m. Així que ho seguirà sent durant bastants anys, ja que no hi ha previst cap projecte real que s’hi acosti.

Si fa poc sentíem com la crisis immobiliària – financera arribava a Dubai i que la promotora Dubai World estava endeutada fins la celles, ara la superfície disponible a l’emirat acaba d’augmentar en gairebé 500.000 m2. Sembla que la bola de Dubai s’ha fet tan gran que no pararà fins que ens aixafi a tots (s’havia de fer un comentari crític).

La Plaça Lesseps

Richard Rogers + Arquitectos. De la casa a la ciudad

09 Skyscraper competition