Les TBM (
Tunnel Boring Machine, o tuneladores) son cada cop més comuns en el dia a dia de la enginyeria. En les causes d’aquest augment en el seu ús estan la millora de la tecnologia aplicada als túnels; l’augment dels rendiments aconseguits; la mecanització i industrialització de treballs manuals; i sobretot, l’augment de la seguretat tan dels operaris com a tercers.
Tan gran ha sigut l’éxit d’aquesta técnica i s’ha tornat tan versátil, que fins i tot es nota l’augment del seu ús a casa nostra, per aquest motiu he volgut fer una visió general de la situació de les TBM a Barcelona i rodalies.
Línea 9, metro de Barcelona: 2 TBM al Tram II i 2 al Tram I, més 1 altra al Tram III que encara no s’ha instal·lat
ATLL, connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: 2 máquines planificades, una de les quals funcionant.
AVE, línea de tren d’alta velocitat: 1 TBM per excavar el polémic túnnel de la Sagrada Família, però em sembla que se n’està instal·lant un altra des de l’altre extrem, però no ho se segur.
FGC, ferrocarrils de urbans de fora de BCN: 2 per la perllongació de Sabadell, que encara no estan instal·lades, i 2 més per Terrassa, que no se en quin estat està.
Això fa un total de 12 TBM funcionant en breu, això diuen els meus comptes, però com que les meves fonts tampoc no són del tot fiables tampoc me’n refiaria molt, així que estic obert als vostres generosos comentaris i aportacions que puguin concretar més les informacions.
Feia temps que tenia en ment fer un repás dels ponts lletjos, però no ho acabava de veure clar pel fet d’estar criticant la feina d’altres arquitectes i enginyers. Però també crec que si s’estudien les obres que són referents, també s’hauria de veure que NO han de ser un referent.
Per tant, al final me decidit i he fet la llista dels 5 ponts més lletjos. Vull matitzar que són criteris totalment subjectius, i estic segur que més d’un em tirarà per terra la llista. Peró d’això es tracta, no?
Per no ficar a parir els responsables del pont -alguns han fet també ponts excepcionals- no he ficat dades concretes, però segur que us sonen.
1- Pont del Mileni
2- Pont de Bac de Roda
3- Pont de l’AVE sobre l’AP-7 a Sant Celoni
4- Pont del Drac a Alcalá de Guadaíra
5- Pont de Potosí
PS: M’ha costat molt ordenar els ponts de més lletjos a menys, això no se si és bo o dolent
Si per alguna cosa NO ens caracteritzem els enginyers civils és per la nostra capacitat emprenedora. No se si és degut a l’educació que rebem o és alguna cosa intrinseca de la professió, però el cas és que quan acabem la carrera anem directament a treballar per algú altre.
Doncs bé, ja se sap que en temps de crisi és quan surten les idees més originals. I per motivar-vos, o desmotivar-vos depenent com es miri, us deixo aquest interessant enllaç:
7 Razones para reninciar a tu empleo
El
Pont sobre l’estret de Messina és una constant des de fa décades a les conferències, congressos o classes de ponts. És com el pont de Tacoma. Tard o d’hora acaba sortint i sempre amb les mateixes imatges.
Per si hi ha algun astronauta, diré que el Pont sobre l’estret de Messina és un projecte plantejat per primer cop l’any 1971, és el pont pentjant que ha de batir tots els récords, 3.300 m de llum, 60 m d’ample de la plataforma, 376 m d’alçada de les torres, etc. I ha d’unir l’illa de Sicília amb Calabria, la punta de la bota d’Itàlia.
Doncs bé, resulta que Remo Calzona, un enginyer que ha estat lligat amb el projecte des de fa anys, ha escrit un llibre (La Ricerca Non Ha Fine – Il Ponte Sullo Stretto Di Messina) on posa de manifest que el pre-projecte actual està ja obsolet i és irrealitzable. Si sumem que aquesta obra no està exempta de polémica, sinó consulteu el web d’una organització en contra de la unió, No Ponte. S’obre un panorama bastant complicat sobre la realització final del pont.
Deixo l’enllaç amb la noticia del PAIS on parlen del llibre i del pont.
Sota aquest títol no s’amaga cap realitat alternativa amagada dins d’un collar de gos, em refereixo al “univers” que està planejat a les costes de Dubai. L’altre dia, a arrel del blog d’
Urbanity vaig anar a petar a l’empresa promotora de
Nakheel que es dedica a fer mega-projectes a Dubai.
La veritat es que només fa falta mirar la imatge per caure de cul directament. La súper palmera on ara s’ha inaugurat un hotel acollonant, és la part més petita del projecte complet! No vull ni pensar quins moviments de terres fan falta per crear una superfície com aquesta. Només dir-vos que la imatge de dalt agafa aproximadament 60 km de costa, és a dir, com de Sitges a Mataró!!! Aquests no saben en que gastar-se la pasta.
Ara, m’agradarà veure com ho tenen al cap de 10 anys, espero que no tinguin gaire transport de sediments a la costa, perqué sino les boniques formes de palmera o de mapa quedaran en un preciós desert de sorra.
PS: Les illes amorfes que envolten la part en forma de mapa terraqui, es diu The Universe, d’aquí ve la conya de l’univers artificial.
Puentes: Apuntes para su diseño, cálculo y construcción – Javier Manterola (121,00 €)
Ponts/Puentes – Fritz Leonhardt (124,57 €)
Dos llibres indispensables sobre el projecte de ponts. El del Manterola és la reedició de qualitat dels seus célebres llibres de ponts, dóna una visió general de l’enginyeria de ponts, aprofundeix en les tipologies més habitual, com ponts en llosa, calaix o de bigues, també toca els arcs i els tirants, sense olvidar les piles i fonamentacions. En canvi, el del Leonhardt està centrat en l’estètica dels ponts, però des de l’experiència d’aquest home, un dels pares dels ponts moderns.
El que deia, dos llibres indispensables, però carísims!, per això faig una última recomanació d’una troballa que vaig fer per només 26 €. L’edició no és tan xula com els anteriors, però és un llibre amb molta sustancia.
Forma y tipo en el arte de construir puentes – Miguel Aguiló
El
mètode científic es basa en l’experimentació per confirmar o refutar les teories, i com que la ciència dels materials és una ciència, tal com diu el seu nom, s’utlitzen constantment assaigs de laboratori per establir les lleis de comportament d’un material. En el món dels materials de contrucció aquestes lleis constitutives estan consolidades des de décades, sobretot pels materials habituals, en canvi, en alguns materials més novedosos encara s’està investigant. Aquest és el cas del formigó reforçat amb fibres (FRF).
Aplicant un A
lgoritme Genètic (GA) per tal de depurar els resultats de laboratori s’obté una llei constitutiva “creada” per l’algoritme que s’adapta a la informació que se l’hi ha introduït. Aquí presento alguns resultats, semblen molt caòtics, però es corresponen totalment amb els assaigs dels que s’ha partit. A mesura que s’afegeixin més dades d’entrada, l’algoritme anirà reduïnt el “soroll” degut a la variabilitat de cada assaig.
També s’observa en la figura com convergeixen els errors (punts negres) i com s’agrupen els resultats de cada variable a mesura que va convergint la solució (punts verds i taronges del fons). Realment que visualment plasmat la evolució de la solució al llarg de les 50 generacions calculades. Qui diu que la inginyeria són només números?
L’any 1999 per primer cop es concedeix una patent a un invent no realitzat directament per un ser humà. Mitjançant un
algoritme genètic (GA) una computadora va dissenyar una
antena de forma òptima, sense partir de cap idea preconcebuda de com ha de ser una antena. El resultat un disseny totalment diferent al habituals.
Al 2001
Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d’ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.
Els GA són una tècnica d’optimització, la idea bàsica parteix de la teoria de la selecció natural clàssica. En un problema del que no sabem la solució es genera una població de solucions, d’aquestes se’n seleccionen les millors (les més properes al valor buscat) i s’aparellen entre elles. De cada parella surten noves solucions semblants a les predecessores. I així, mitjançant la selecció natural s’acaba convergint a una solució prou bona.
La grandesa dels GA es que pots buscar possibles solucions a un problema molt complex del que no es coneix la relació entre les variables. Per exemple, en enginyeria civil s’utilitza per xarxes de transport i per optimitzar rutes; i en enginyeria estructural s’ha utilitzat per dissenyar elements de ponts i
gelosies.
Últimament m’he interessant bastant en aquests temes i estic treballant en l’aplicació dels GA per obtenir lleis consitutives del materials a partir d’assaigs de laboratori. Concretament, m’he centrat en el
formigò reforçat amb fibres (FRC), espero poder penjar alguna cosa en breu.
El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica,
Els ponts: Història i repte de l’enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l’Eugènio Oñate, que segur que a més d’un us sona. Com a ponents hi haurà l’Angel Aparicio, amb la ponència
Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d’Stuttgart, que presentarà
The Golden Gate bridge in San Francisco.
Jo ja m’hi he inscrit, per sort en un amic (gràcies Juan Carlos) em va passar el
link, perqué si has de comptar amb la péssima web del
Col·legi anem llestos. No se com l’han feta, una cosa està clara, que ni amb Firefox ni Chrome es veu decentment.
Dades de la sessió:
Hora: 19:30h
Lloc: Sala Capitular del Col·legi d’Art Major de la Seda (C/ Sant Pere més Alt, 1, Barcelona)
Confirmar presencia: 93 487 65 51
I s’oferirà un aperitiu al acabar!
El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica,
Els ponts: Història i repte de l’enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l’Eugènio Oñate, que segur que a més d’un us sona. Com a ponents hi haurà l’Angel Aparicio, amb la ponència
Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d’Stuttgart, que presentarà
The Golden Gate bridge in San Francisco.
Jo ja m’hi he inscrit, per sort en un amic (gràcies Juan Carlos) em va passar el
link, perqué si has de comptar amb la péssima web del
Col·legi anem llestos. No se com l’han feta, una cosa està clara, que ni amb Firefox ni Chrome es veu decentment.
Dades de la sessió:
Hora: 19:30h
Lloc: Sala Capitular del Col·legi d’Art Major de la Seda (C/ Sant Pere més Alt, 1, Barcelona)
Confirmar presencia: 93 487 65 51
I s’oferirà un aperitiu al acabar!
2- Pont de Bac de Roda
Al 2001 Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d’ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.