Tags: càmera en mà

Fa uns dies vaig començar una nova secció al blog estructurant, la idea es penjar i comentar fotos propies de coses que tinguin relació amb l’enginyeria, he titulat la secció amb el nom de Càmera en mà. La primera foto que penjo és d’una vorera d’un carrer de Sant Cugat, no voldria semblar posseit per l’esperit del Thorson, però en una vorera tan escarransida no van tenir un altre lloc on plantar el pal de la llum. Molt indignant.

Tags: càmera en mà, Durabilitat, Formigó

Seguint amb la iniciativa de fotografiar tot allò que un es pot trobar pel carrer que vaig començar amb l’última actualització. Avui porto la imatge d’un balcó que està just davant de la parada del bus que agafo per anar a la feina, és un balcó molt educatiu perqué sempre em recorda que els recobriments mínims són per alguna cosa. Que passa si no es mantenen, doncs que els agents externs penetren a l’interior fins al perfil metàl·lic, la oxidació de l’acer fa que aquest augmenti de volum i el formigó s’esquerda i salta.

Tags: càmera en mà

M’agradaria començar una nova secció (Càmera en mà) on posar fotos improvisades de cosetes interessants que un pot veure pel carrer. La qualitat de la foto no és massa bona, però és el que dona de si el mòbil. 

Per començar penjo la foto de les obres de l’estació de Sarrià dels FGC. L’estació en convertirà en un intercanviador amb la L9, encara falta un vida perqué hi arribi el metro, però ja estan preparant l’estació. En la foto es pot veure les bigues prefabricades que fan de coberta de l’estació, no es la solució més original, però total pel que es veu…

Mostra un mapa més gran

Tags: Curiositats, Street View, Transport, Traçat

Això és un regalet pels que us dediqueu al transport, a mi ja m’ho explicareu com funciona això, perqué si ja és una rallada agafar una rotonda en sentit horari, no se com deu ser trobar-te amb aquest enllaç infernal, que es troba a la vila de Swindon (UK). 

No entenc quina ment pervesa va poder dissenyar un enllaç compost de 5 petites rotondes, però si us fixeu, els cotxes més exteriors van en sentit horari i els interiors en sentit antihorari. Jo suposo que l’enginyer en questió debia ser un aficionat a l’astronomia, perqué més que un enllaç viari sembla un petit sistema de planetes que giren al voltant d’un Sol. Ara, no voldria ser un asteroide que hagi de passar per allà perqué la col·lisió és segura.

Tags: càlcul, Formigó, Llibres, Metàl·liques, Mixtes, Projectar, Software

L’altre dia, mentre xafardejava per el web de CYPE, vaig fer un descobriment d’aquells que et donen ganes de pregonar-ho als quatre vents. Resulta que CYPE edita un llibre de detalls constructius, Biblioteca de Detalles Constructivos, el llibre aquest ja el tenia fitxat des de feia temps, però com que costa més de 110€ només l’havia pogut fullejar a la Diaz de Santos. La sorpresa va ser quan vaig a petar a http://detallesconstructivos.cype.es/ i descobreixo que tots els detalls del llibre es troben digitalitzats!! 

(Espero que no porti molt de temps en funcionament aquest tema, perqué sinò em sentiria com un amateur ¬¬’).

Tags: Arquitectura, Esdeveniments

Fins al 7 de Juny estarà al CaixaForum l’exposició: “Richard Rogers + Arquitectos”, comisionada per ell mateix, on és revisen les seves obres mitjançant maquetes, dibuixos, fotografies o els seus escrits. Potser és un tema molt arquitectònic, però com que sempre ha estat un arquitecte molt enginyeril, amb les estructures i instal·lacions a la vista, pot ser prou interessant. A més, l’exposició és gratuïta.

Per més informació veieu CaixaForum o Rogers Stirk Harbour + Partners

Tags: Arquitectura, Edificis, Revistes

La revista eVolo ha publicat la llista de guanyador del concurs anual de gratacels que organitza cada any. Per internet es poden consultar la llista dels 3 guanyadors i les 15 mencions especials. Per veure la selecció dels 40 millors projectes haureu de comprar la revista o anar a l’exposició dels projectes que faran aquest estiu a New York.

Us recomano que feu un cop d’ull als 18 projectes que es poden consultar al seu web, son unes palles-mentals increïbles, pero la veritat es que els plafons que presenten els diferents arquitectes fan goig de veure. Podriem aprendre alguna cosa sobre com vendre projectes d’aquesta gent.

Tags: Esdeveniments, Formigó, Investigació, UPC

Nova jornada técnica organitzada per Càtedra d’Innovació del Formigó, aquest cop sobre dos temes bastant dispars a priori, la nanotecnologia del formigó i els formigons autocompactants o autocompactables (no se quin és el terme correcte en català). 

La primera sessió, tractarà sobre la nanotecnologia, i compta amb ponents bastant internacionals: Mº Carmen Andrade, de IETCC; Surendra Shah, del Center for Advanced Cement-Based Materials; i Paulo Monteiro, de l’universitat de California.

La segona sessió, sobre els formigons autocompactables, no tracta uns temes tan cools ni internacionals, i estarà composta per tres ponencies a carrec de: Hogo Corres, de FEHCOR; José Mº Navarro, de FCC, SA; i Pere Borralleras, de BASF, com no.

Lamentablement, aquest cop no hi podré assistir, però ja estaré atent a veure si es penja alguna informació o aconsegueixo les ponéncies. De moment només hi ha la web i el tríptic.

Data: 26/02/2009

Lloc: Sala d’Actes (C2) del Campus Nord de la UPC

Preu: 80 €, han reduït el preu pero també han substituït el dinar per una copa de vi, tot un encert diria jo, perqué m’agradaria veure de que parlaran els interessats en la Nanotecnologia amb els dels Autocompactables.

Tags: Desastres, Ponts

En la década dels 50 es va construir a Venezuela l’Autopista més cara que havien fet mai, per unir Caracas amb la Guaira. Aquesta va ser tot una proesa de la época, sobretot, pel Viaducte nº 1, un arc de formigó de 154 m de llum, uns dels més grans del món i l’enginyer resposable era ni més ni menys que Eugene Freyssinet.

A partir de la década dels 70 es van començar a notar uns desplaçaments alarmants degut als moviments que es produien a una falla geológica entre els suports. Als anys 90 es comencen les feines de rehabilitació per tal de salvar l’estructura: Es va actuar sobre les piles (mitjançant recolzaments lliscants que permetessin els desplaçaments); es va post-tensar l’arc per tal de contrarrestar la flexió que havien aparegut pels desplaçaments dels suports; y fins hi tot es va haver d’actuar al taulell per mantenir la planaritat del paviment.

Però de poc van servir les nombroses actuacions de rehabilitació, el 4 de gener del 2006, 25 anys després d’haver-se acabat de construir, el Viaducte nº 1 de l’Autopista Caracas – La Guaira, va col·lapsar parcialment després d’un desplaçament brusc de 70 cm de la vall. Després d’això, es tanca definitivament el pont i s’abandonen els intents de restauració.

El nou Viaducte té 800 m de longitud repartits en 8 vanos, amb una llum màxima de 110 m. La nova estructura és una biga continua metàl·lica, amb recolzaments lliscants per permetre els desplaçaments futurs del terreny.

Referències:

Venezuela construye la carretera más costosa del mundo
Vía crucis nº 1
Se desplomo el Viaducto nº 1 de la autopista Caracas – La Guaira

Tags: carreteres, Curiositats, Ponts, Street View, Traçat

Seguint amb els descobriments cortesia de Google Maps, veure primera part, aquest cop salto a l’altra punta del món, a Japó, concretament un enllaç entre autopistes aprop del port de Yokohama, Honshu. Doneu un cop d’ull a la panoràmica amb l’Street View, els Japonesos no tenen res a envejar als americans