Banda tesa o arc?

Com es pot resoldre el problema dels pendents i el gàlib inferior d’una banda tesa?, l’Strasky ho resol de la manera més elegant mitjançant la combinació de la banda tesa amb un arc en la passarel·la sobre l’autopista R35 aprop d’Olomouc, República Txeca.

L’arc divideix la banda tesa en dos trams, d’aquesta manera es manté el gàlib inferior i el redueixen les pendents de la passarel·la, però el que realment em crida l’atenció és com s’aconsegueix l’equilibri de forces entre les tensions del tauler i les compressions de l’arc de tal manera que es contraresten les forces horitzontals, de manera que la fonamentació necessaria és molt menor i es redueixen els costos.

L’únic problema és com classifiques aquest pont dins de la pàgina web corporativa*, amb els arcs o les bandes teses?

Les imatges s’han extret de SHP.

Gràcies al Juan Carlos per l’article de Concrete International que ha ‘inspirat’ aquesta entrada.

*Veure classificacions d’algunes webs corporatives d’enginyeries de ponts:

http://www.cfcsl.com/
http://www.arenasing.com/espanol/menu_1/proyectos.php
http://www.shp.eu/en/strasky-husty-a-partneri/projects/bridges/
http://www.pedelta.es/home.asp?donde=home
http://www.ereventos.com/02_proyectos/index.jsp

Rafael Guastavino i la volta catalana

Salvador Tarragó, gran defensor de la figura de Rafael Guastavino el va qualificar com el millor mestre d’obres de la història. Constructor entre finals del s. XIX i principis del s. XX va tenir una gran influència als EEUU, on va passar la major part de la seva vida professional. No se si ha sigut el millor constructor de voltes de la història, però si que la seva figura és de gran importància tot i no se gaire coneguda.

Rafael Guastavino (1842, València – 1908, Baltimore), valencià d’origen emigra a Barcelona l’any 1861 per formar-se com a Mestre d’Obres on aprèn la tècnica de la volta catalana, que desenvoluparà i perfeccionarà al llarg de la seva vida professional fins al punt d’exportar els seus secrets als Estats Units on construirà més de 1000 edificis basats en aquesta tècnica.

La Volta Catalana o volta tabicada o volta cohesiva, és una sistema constructiu basat en la construcció de voltes rebaixades a partir de peces ceràmiques planes. Aquestes s’uneixen amb guix per fer la primera capa, aquest pren amb tanta rapidesa  que no es necessita cap cintra que aguanti la volta sense tancar. Un cop acabada la primera capa, se’n col·loquen de successives unides amb morter que dona la resistència necessària.

Guastivino comença la seva vida professional com a constructor l’any 1866, l’obra més emblemàtica on participa en la seva primera etapa és la fabrica “Can Batlló”.

Aviat se’n va a buscar-se la vida als EEUU, on fundarà l’empresa Guastavino Fireproof Construction Company l’any 1888. Guastavino s’adona de que la construcció en volta catalana té un gran mercat a Estats Units. Després dels grans incendis a Nova York (1835) i Chicago (1871) la societat americana estava molt sensibilitzada al respecte, sobretot en els edificis públics. Guastavino se’n adona i promou la Volta Catalana com a una tècnica constructiva a prova de foc, registra varies patents i fins i tot fa proves a escala real calant foc a construccions seves per tal de demostrar la qualitat de la  seva construcció.

Molts arquitectes veuen els avantatges que comporta la Volta Catalana, ja sigui pels aspectes de seguretat al foc com per l’economia de la construcció i la qualitat arquitectònica de Guastavino, així que la tècnica s’estén ràpidament. Entre els edificis més importants que construeix Guastavino hi ha la Biblioteca pública de Boston, l’estació Grand Central a NY, el Carnegie Hall, la catedral de Saint John the Divine o l’esglesia de St. Bartholomew a la Cinquena Avinguda, a Boston també construeix la Biblioteca Pública o el East Boston High School.

L’any 1908 Rafael Guastavino mor i el seu fill es fa càrrec de l’empresa fins al 1962, quan finalment l’empresa acaba tancant. L’herència que va deixar Guastavino és de capdal importància i forma part de la història de la construcció, va exportar la tècnica de la Volta Catalana als EUA i va deixar la seva petja en més de mil construccions.

Fonts:

http://www.rafaelguastavino.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Guastavino

http://www.guastavino.net/

http://tigrepelvar3.wordpress.com/2009/06/16/la-obra-de-rafael-guastavino-que-cambio-la-imagen-de-nueva-york/

http://en.wikipedia.org/wiki/Guastavino_tile

http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/2002/2002_junio_3422_03.pdf

http://patrimonioindustrialdebarcelona.blogspot.com/2009/03/la-fabrica-can-batllo-y-la-escola.html

http://arquicatalana.blogspot.com/2009/10/arquitecte-rafael-guastavino-i-moreno.html

Aquesta entrada es publica de forma simultània a Frame and Form gràcies a la col·laboració de Sergio Carratalá.

A ConstruCloud també hi ha obres

Com diu el sub-títol de la pàgina, ConstruCloud està en constant desenvolupament. Estic experimentant amb nous formats i estils, com veureu he implementat un nou tema però encara l’estic configurant i és possible que no pogueu visualitzar el contingut amb normalitat. Espero acabar de configurar el nou tema quan més aviat millor.

Mentrestant, disculpeu per les molesties.

Segueix i.de.a.nt la Diagonal

El procés participatiu per la creació de la nova Diagonal de Barcelona segueix el seu curs, el passat 18 de març es van presentar les dues propostes finals. De manera resumida, es proposa un canvi total de la capacitat de la Diagonal, es passa de 4 a 1 carril per sentit, es mantenen els carrils-bus i es connecten el Trambaix amb el Trambesòs. Aquells majors de 16 anys que estiguin empadronats a Barcelona des del 31 de desembre del 2009 podran participar en la consulta, que es farà entre els dies 10 i 16 de maig del 2010, per escollir el projecte guanyador.

Les propostes es poden consultar a: http://www.bcn.es/diagonal/, i per seguir d’aprop tot el procés podeu visitar el blog: http://ideadiagonal.wordpress.com/.

Situació accidental

Les barreres o pretils presents a les carreteres estan dissenyades per absorbir l’impacte dels vehicles i evitar que en cas d’accident no te’n vagis a l’altra sentit o riu avall, no acostumen a tenir un disseny gaire estètic perquè tenen uns condicionants estructural que no ho permeten.

Segons la norma vigent (veure carreteros.org) les barreres de contenció han d’aguantar el xoc d’un vehicle de 10 a 16 tones, segons el trànsit de la via. En les normes de ponts també es té en compte el cas d’accident, en la IAP (la Instrucció sobre les accions a considerar en el projecte de ponts de carretera) s’indica que els elements estructurals exposats al impacte de vehicle hauran de resistir una força de 100 tones, que no està gens malament. Però la norma dels ponts ferroviaris (IAPF) si que s’emporta la palma, en el cas en que un descarrilament pugui  afectar a un element estructural, aquest ha d’aguantar l’hòstia (amb perdó) de 1200 tones! Està clar que amb aquestes condicions, les barreres metàl·liques o new jerseys han de ser contundents.

Tota aquesta teoria està molt bé, però al final que passa quan un camió xoca contra una New  Jersey o contra una pila?, no m’hi voldria trobar, però els següents vídeos donen una idea.

L’estació de Gràcia

Quina sorpresa passar per l’estació de Gràcia dels FGC, veure que han tret el fals sostre del vestíbul i descobrir les bigues originals. No valdria la pena restaurar-les i deixar-les vistes?

Terretrèmol a Chile

Si alguna vessant positiva tenen les catàstrofes són les ensenyances que en podem extreure. La desgràcia del terratrèmol a Concepción ens ha deixat algunes imatges impactants i molt il·lustratives dels efectes dels sisme en les estructures.

Més imatges a:

http://www.boston.com/bigpicture/2010/02/earthquake_in_chile.html

http://www.boston.com/bigpicture/2010/03/chile_three_days_later.html

http://www.flickr.com/photos/metanfetamina/

http://www.plataformaarquitectura.cl/tag/terremoto/

S’inagura el Burj Dubai

828 m d’alçada, aquesta és la xifra final.  La nova ‘joia’ de Dubai s’inaugura un gran espectacle de focs artificials i làsers després de marejar la perdiu durant més de 5 anys amb el nombre de plantes i l’alçada final. La torre, dissenyada per SOM passa a ser l’edifici més alt del món, i li treu més d’un cap al segon, la torre Taipei 101, de 508 m. Així que ho seguirà sent durant bastants anys, ja que no hi ha previst cap projecte real que s’hi acosti.

Si fa poc sentíem com la crisis immobiliària – financera arribava a Dubai i que la promotora Dubai World estava endeutada fins la celles, ara la superfície disponible a l’emirat acaba d’augmentar en gairebé 500.000 m2. Sembla que la bola de Dubai s’ha fet tan gran que no pararà fins que ens aixafi a tots (s’havia de fer un comentari crític).

Entrada en funcionament (d’un tram) de la L9

La Línia 9 avança, encara que no ho tinguem present després de tants aplaçaments de la data de finalització, l’Obra de Barcelona i de Catalunya (si se’m permet) continua i no s’atura (gaire). I fins i tot, des del 13 de desembre ja podem utilitzar-la.

El tram IV ja entrat en funcionament!, bé, de fet, no és tot el tram, de moment estan en operatives les 5 estacions del tram IV que es corresponen a la part que passa per Santa Coloma. Segons està previst, en la primavera del 2010 entraran en funcionament la resta de les estacions del tram, que va des de Sagrera fins a Can Zam i Gorg. I de la resta, millor no preguntar.

Péls interessants, deixo un reportatge del Quèquicom sobre la Línia 9 titulat “L9: un Metro únic al món” on s’explica de manera divulgativa la construcció i funcionament de la L9. També es podria discutir si tenir un Metro únic al món és positiu o negatiu.

Posada en servei de la Línia 9

Prontuari informàtic…

… de la EHE?, doncs no, ha arribat el Prontuari Informàtic d’Estructures Metàl·liques i Mixtes (PIEM).

La setmana pasada vaig tenir una d’aquelles sorpreses agredolces. Al obrir la Newsletter de Constructalia vaig veure que destacaven el llançament del PIEM. De la mà de FHECOR, APTA i ArcelorMittal han llançat aquesta aplicació de descàrrega gratuïta però de grans possibilitats, conté mòduls dels Materials, Anàlisis, ELS, ELU, Unions, resistència al foc i durabilitat. Però el més interessant és el mòdul d’anàlisi seccional, que permet el càlcul d’interacció d’esforços (Moment-Tallant, Moment-Axil i Moment XX-Moment YY) per tot tipus de seccions. Per tot tipus de seccions??, SÍ!!, també classe 4.

De moment és una versió betta, però la impressió inicial és que és molt complet i que pot ser una eina molt potent. L’única pega que se’n podria destacar és la difícil navegació pels diferents continguts.

Descarregar PIEM