828 m d’alçada, aquesta és la xifra final. La nova ‘joia’ de Dubai s’inaugura un gran espectacle de focs artificials i làsers després de marejar la perdiu durant més de 5 anys amb el nombre de plantes i l’alçada final. La torre, dissenyada per SOM passa a ser l’edifici més alt del món, i li treu més d’un cap al segon, la torre Taipei 101, de 508 m. Així que ho seguirà sent durant bastants anys, ja que no hi ha previst cap projecte real que s’hi acosti.
Si fa poc sentíem com la crisis immobiliària – financera arribava a Dubai i que la promotora Dubai World estava endeutada fins la celles, ara la superfície disponible a l’emirat acaba d’augmentar en gairebé 500.000 m2. Sembla que la bola de Dubai s’ha fet tan gran que no pararà fins que ens aixafi a tots (s’havia de fer un comentari crític).
La Línia 9 avança, encara que no ho tinguem present després de tants aplaçaments de la data de finalització, l’Obra de Barcelona i de Catalunya (si se’m permet) continua i no s’atura (gaire). I fins i tot, des del 13 de desembre ja podem utilitzar-la.
El tram IV ja entrat en funcionament!, bé, de fet, no és tot el tram, de moment estan en operatives les 5 estacions del tram IV que es corresponen a la part que passa per Santa Coloma. Segons està previst, en la primavera del 2010 entraran en funcionament la resta de les estacions del tram, que va des de Sagrera fins a Can Zam i Gorg. I de la resta, millor no preguntar.
Péls interessants, deixo un reportatge del Quèquicom sobre la Línia 9 titulat “L9: un Metro únic al món” on s’explica de manera divulgativa la construcció i funcionament de la L9. També es podria discutir si tenir un Metro únic al món és positiu o negatiu.
Posada en servei de la Línia 9
En el marc de l’any Cerdà que se celebra aquest enguany en motiu del 150 aniversari de l’aprovació del pla, es pot visitar al CCCB l’exposició: Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte.
Estarà oberta al públic del 20 d’octubre del 2009 fins al 28 de febrer del 2010.
Paral·lelament, també es pot visitat al Palau Robert l’exposició Xarxes. Un viatge per les infrastructures de Catalunya, que estarà oberta des del 7 de novembre del 2009 fins al 30 de juny del 2010.
No és cap novetat que l’Ajuntament de Barcelona vol remodelar el tram central de la Diagonal.
El que sí és nou, és el procés participatiu ciutadà. Per mitjà d’una campaña publicitària s’insta a la gent a aportar les seves idees, per fer-ho només s’ha d’omplir un formulari a la
web, on també s’hi pot trobar el funcionament d’aquesta iniciativa, a més d’informació històrica, fotografies, arquitectura, art,… i fins i tot s’hi poden trobar documents de
mobilitat i
urbanisme de la Diagonal, no soc molt expert en el tema, però sembla força interessant.
La veritat és que estic mig intrigat per veure com surt tot això, perqué sembla que s’hi han ficat seriosament i tot. Ara estem en la fase d’aportacions ciutadanes (que acaba aquest mes), i fins decembre es valoraran les propostes per tal de proposar varies alternatives serioses i a mitjans del 2010 s’ha de concloure amb una consulta popular.
S’haurá de veure com acaba tot perqué la Diagonal, a part de ser una via important, creua els carrers amb més trànsit del centre de Barcelona, així que convertir-ho en un passeig amb tramvia i carril bici no crec que sigui trivial. Però bé, això no vol dir que sigui una mala iniciativa, al cap i a la fi, la ciutat és dels ciutadans, no?
15. Arribar a una parada per deixar la bici i que no hi hagi lloc. Com a mínim tens la bici per anar a una altra parada.
14. Anar a una parada per deixar la bici i que no hi hagi bicis. Si tens sort hi haurà una altra parada aprop amb bicis, però al final mai hi ha cap bici aprop.
13. Que la cadena estigui sortida. Es pot intentar reparar però t’enmerdes una mica.
12. Que hi hagi una roda punxada. Els intrèpits poden utilitzar-la igualment, sempre que no hi hagi gaire pujada.
11. Que el manillar estigui tort. És una gran experiència, sembla una tonteria però és impossible no anar fent esses, i a sobre, des de fora sembla que no sàpigues anar amb bici.
10. Que el sillín no es mantingui a la seva alçada. Primer col·loques el sillín on et va millor, però a mesura que avances va baixant, fins que acabes amb el cul al terra i aprofitant els semàfors per tornar-lo a col·locar bé.
9. Que el sillín basculi endavant i enderrere. Realment no saps com ficar-te, molt incòmode.
8. Que no hi hagi sillín. Sense comentaris no.
7. Que només funcioni la marxa curta. Les bicis del bicing no es que tinguin molts marxes, només 3, però fer tot el trajecte amb la marxa més curta és desesperant, pedalajant com un boig i anat a 2 per hora.
6. Que només funcioni la marxa llarga. Anar només amb la marxa curta és una putada, però garantitzo que anar amb la llarga i haver de pujar per Via Augusta és molt pitjor.
5. Que falti un pedal. La veritat és que no et limita del tot, sempre pots agafar-la de baixada i anar derrapant amb un peu.
4. Que t’atropelli una moto anat pel carril-bici. Val, això no m’ha passat amb bicing encara, però em va passar a Holanda.
3. Que no hi hagi frens. Tota una aventura, sobretot, perqué el hi ha un protector a la roda del darrere que no et deixa frenar amb el peu.
2. Que et pugin la quota. Sí, perqué després d’un any de putades encara et pugen el preu!
1. Que et passi tot alhora. Amb el bicing tot és possible.
No m’agrada gens duplicar continguts, però he penjat una nova entrada a estructurant sobre les xarxes socials, i com que crec que és un tema prou transversal col·loco l’enllaç aquí per donar-li més visibilitat, jeje.
Per fi s’ha inagurat ‘definitivament’ la Plaça Lesseps! Doncs sí, mai a la vida havia vist aquest plaça sense obres*, i això no es pot dir gaires cops. L’arquitecte responsable de l’urbanització,
Albert Viaplana, ja es un habitual a Barcelona i la veritat es que ja es podria dir que és força responsable de la imatge de la ciutat. Per l’arquitectura de la plaça, Viaplana es va inspirar en l’obra del desconegut
Sr. Lesseps, promotor del
canal de Suez (resulta que aquest home va ser cónsul francés a Barcelona), les alusions són clares, com en els pórtics que fan a la vegada de font o jardinera. D’altra banda, queda el paral·lelepípede gegant que no se ben bé que vol significar o quina utilitat podria tenir.
*Encara que ja s’hagi inagurat, encara hi ha obres per acabar a la plaça, ja que l’estació de Lesseps de la L3 farà d’intercanviador amb una estació de la futura L9.
Fa uns dies vaig començar una nova
secció al blog
estructurant, la idea es penjar i comentar fotos propies de coses que tinguin relació amb l’enginyeria, he titulat la secció amb el nom de
Càmera en mà. La primera foto que penjo és d’una vorera d’un carrer de Sant Cugat, no voldria semblar posseit per l’esperit del Thorson, però en una vorera tan escarransida no van tenir un altre lloc on plantar el pal de la llum. Molt indignant.
Això és un regalet pels que us dediqueu al transport, a mi ja m’ho explicareu com funciona això, perqué si ja és una rallada agafar una rotonda en sentit horari, no se com deu ser trobar-te amb aquest
enllaç infernal, que es troba a la vila de Swindon (UK).
No entenc quina ment pervesa va poder dissenyar un enllaç compost de 5 petites rotondes, però si us fixeu, els cotxes més exteriors van en sentit horari i els interiors en sentit antihorari. Jo suposo que l’enginyer en questió debia ser un aficionat a l’astronomia, perqué més que un enllaç viari sembla un petit sistema de planetes que giren al voltant d’un Sol. Ara, no voldria ser un asteroide que hagi de passar per allà perqué la col·lisió és segura.
Fins al 7 de Juny estarà al CaixaForum l’exposició:
“Richard Rogers + Arquitectos”, comisionada per ell mateix, on és revisen les seves obres mitjançant maquetes, dibuixos, fotografies o els seus escrits. Potser és un tema molt arquitectònic, però com que sempre ha estat un arquitecte molt enginyeril, amb les estructures i instal·lacions a la vista, pot ser prou interessant. A més, l’exposició és gratuïta.
