Això és un nus

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

Deliri per les alçades 2

Congrés ACHE

Ja falta molt poc per el congrés IV trienal de l’associació cientifico-tècnica del formigó espanyola (ACHE). Que ha de servir de punt de trobada i debat dels técnics relacionats amb les estructures. Els temes seran, com sempre, investigacions, realitzacions i gestió.

Segons el web de l’associació, l’objectiu del congrés és difondre i intercanviar experiència dins de l’àmbit de l’enginyeria estructural, i concretament dins del formigó. Vol contribuir al nexe entre el món acadèmic i profesional. També vol impulsar la presencia de enginyers joves i estudiants, mitjançant una quota d’inscripció reduïda i forums de trobada especials.

Els 5 millors ponts de petita llum

Els ponts que acostumen a ser més mediatics són aquells que són els més llargs, o els més alts, o els més cars, o més algu. Però al final són els petits ponts i passarel·les els que són més originals, ja sigui desdel punt de vista arquitectónic, estructural, de materials o de mètodes constructius. Aquí teniu els meus 5 ponts de petita llum preferits, però s’accepten sugerencies, comentaris i preguntes.

1 – Pont Trencat
Sant Celoni, Catalunya (2004)
Disenyat per Xavier Font

2 – Pont de Suransuns
Viamala, Suïssa (1997)
Dissenyat per Colzett, Bronzini, Gartmann AG

3 – Passarel·la sobre el riu Hörn
Kiel, Alemanya (1997)
Dissenyat per Gerkn Marg i Schlaich Bergermann

4 – Pont de Gateshead Millennium
Gateshead, UK (2000)
Dissenyat per Gifford Graham i Wilkinsen Eyre

5 – Passarel·la del Padre Arrupe
Bilbao, Euskadi
Dissenyat per Jose Antonio Fernández Ordoñez i Francisco Millanes

I això és tot per avui, fins als pròxims 5…

Nova instrucció EHE-08

Per fi ja ha entrat en aplicació la nova EHE 2007, espera no, que ja quasi acabem el 2008…, vull dir la nova EHE 2008. Però que porta nou aquesta norma, bé, per començar s’ha engreixat una mica, ha passat de tenir 99 articles i 14 annexes a 103 articles i 24 annexes. Però tot i això no vol dir que sigui més pesada que l’anterior, l’articulat principal ha canviat poc, en canvi, s’han afegit un munt d’annexes per tenir en compte les “noves” tècniques amb formigó. Així, es regula l’ús de formigó reforçat amb fibres (d’aquest n’acabaré parlant molt més), el formigño reciclat, el formigó lleuger, el d’alta resisténcia i fins i tot el formigó no estructural.

Se suposa que aquesta regularització tan bestia del formigó estructural ha de permetra la generalització en l’ús de totes aquestes técniques, que d’una banda, ja s’han utilitzat arreu del món amb èxit. A veure si a partir d’ara els projectistes podem anar més enllà del HA-25/B/20/IIa.

També es digne de destacar la incorporació del Índes de Contribució de l’Estructura a la Sostenibilitat i el concepte de la vida útil de l’estructura. Aspectes que no es tenen en compte per res als projectes actuals.

I ja per últim crec que cal comentar com segueix aguantant l’annex de cálcul simplificat de seccions en estat límit d’esgotament davant de sol·licitacions normals (és a dir, l’antic annex 8). Només ens faltaria que s’incloguessin els àbacs d’interacció! M’agradaria saber quin és el motiu que encara existeixi aquest annex, quan amb un full de cálcul o el prontuari informátic pots obtenir un resultat millor i més versátil.

Ah!, per cert, estan fent un tour per tot Espanya de jornades de presentació de la nova norma. Ja sabeu si sou groupies podeu agafar el cotxe i seguir-les…

Software lliure

Fa un temps que el software lliure no para de creixer, avui he vist que ha sortit la tercera versió d’Open Office, i no es pot descarregar perqué els seus servidors estan saturats!! Una proba evident del que està succeint.

Us invito a tots a que passeu de Microsoft i exploreu una mica més enllà, aquests són els programes de codi lliure que utilitzo:

Firefox, la primera alternativa al Explorer, de Mozilla

Thunderbird, el gestor de correo germà de Firefox

Open Office, format pel Writer, Calc, Impress, Base i el Draw

Chrome, el nou browser de Google

I per no parlar de SO, com Linux o Ubuntu. Però això és un altre món.

Tunel amb TBM a Shanghai

Penjo aquest video que vaig trobar, crec que és molt interessant i didàctic. Per cert, els xinesos són l’ostia, no va i fan un túnel doble de 15 m!

Watch Shanghai Tunnel Construction in Game Videos  |  View More Free Videos Online at Veoh.com

Deliri per les alçades

Fa un temps vaig anar a petar a una web molt interessant de gratacels, Skyscraperpage, volia aprofitar alguna noticia per fer algun comentari, però com que no apareix cap tema d’actualitat que vingui a ‘cuento’ l’entaforo igualment.

Us recomano que xafardegeu una mica pels gratacels que hi ha pel món, estan classificats per ciutats, alçades, en projecte o construcció. Hi ha un munt d’informació detallada, els autors del projecte i tots estan il·lustrats.

No us perdeu la secció de gratacels en construcció i els gratacels en projecte de Dubai, un autèntic deliri arquitectònic, sobretot el Tower 4, Dancing Towers i la Dynamic Tower.

Les 5 millors col·laboracions entre ARUP i Foster

L’enginyeria ARUP i l’arquitecte Foster s’han creat un estil propi, un segell de marca corporativa, que els hi ha servit per treballar arreu del món. ARUP fundada l’any 1946 per Ove N. Arup ha participat en obres tan emblemàtiques com l’Opera de Sydney, actualment no para d’omplir de gratacels i ponts els sud-est asiàtic i l’orient mig. Norman Foster va fundar el seu despatx l’any 1965, i amb el seu estil “high-tec” ha aconseguit un renom mundial, que fa que se’l rifin els alcaldes de tot el mon (i algun que altre president de club de futbol).

1- Torre de Collserola

2- Renault Center Depot

3- Hong Kong and Shanghai Bank

Hong Kong (1981)

Alçada: 179 m

4- Millenium Bridge

London, UK

Llum: 144 m / Longitud total: 370 m

5- Commerzbank Tower

Frankfurt, Alemanya (1997)

Alçada: 259 m

Cuatro Torres Business Arena