No seria una novetat dir que les xarxes socials han suposat tota una revolució a Internet. Els Blogs, xarxes socials, web 2.0 o com es vulgui dir, ja formen part del nostre dia a dia i la majoria de gent te comptes actius a Facebook, Blogger, WordPress, Del.icio.us, Twitter, Orkut, Xing, Linkedin, Digg, Tuenti o a totes alhora!
Deixant de banda la recurrent polèmica de la pèrdua d’intimitat o dels drets personals, m’agradaria reflexionar sobre l’ús professional que es fa de les xarxes socials. LinkedIn o Xing ja s’han especialitzat en els contacte professionals, i entre les dues sumen més de 40 milions d’usuaris registrats (encara s’està lluny dels 200 de facebook), molta gent utilitza aquestes xarxes com a eina de treball.
Com sempre en el sector de l’enginyeria civil això arriba amb 10 anys de retràs. Perquè el que ja és una realitat al carrer i en d’altres sectors professionals està passant totalment desapercebut en enginyeries i constructores. Segurament molts em diran que els temes aquests són més per dissenyadors de pàgines web i gent així, potser sí, però al principi el blogs només eren per freakies de la informàtica, no?
Estem un pas per endarrere, però això vol dir que encara hi ha moltes oportunitats per aprofitar perquè tot està per fer encara. Crec que entre tots hem de perdre la por a utilitzar aquestes noves vies de comunicació.
De tota manera recomano el 30 minuts de TV3 sobre aquest tema: Fent @mics
Per fi s’ha inagurat ‘definitivament’ la Plaça Lesseps! Doncs sí, mai a la vida havia vist aquest plaça sense obres*, i això no es pot dir gaires cops. L’arquitecte responsable de l’urbanització,
Albert Viaplana, ja es un habitual a Barcelona i la veritat es que ja es podria dir que és força responsable de la imatge de la ciutat. Per l’arquitectura de la plaça, Viaplana es va inspirar en l’obra del desconegut
Sr. Lesseps, promotor del
canal de Suez (resulta que aquest home va ser cónsul francés a Barcelona), les alusions són clares, com en els pórtics que fan a la vegada de font o jardinera. D’altra banda, queda el paral·lelepípede gegant que no se ben bé que vol significar o quina utilitat podria tenir.
*Encara que ja s’hagi inagurat, encara hi ha obres per acabar a la plaça, ja que l’estació de Lesseps de la L3 farà d’intercanviador amb una estació de la futura L9.
Fa uns dies vaig començar una nova
secció al blog
estructurant, la idea es penjar i comentar fotos propies de coses que tinguin relació amb l’enginyeria, he titulat la secció amb el nom de
Càmera en mà. La primera foto que penjo és d’una vorera d’un carrer de Sant Cugat, no voldria semblar posseit per l’esperit del Thorson, però en una vorera tan escarransida no van tenir un altre lloc on plantar el pal de la llum. Molt indignant.
Seguint amb la iniciativa de fotografiar tot allò que un es pot trobar pel carrer que vaig començar amb l’última actualització. Avui porto la imatge d’un balcó que està just davant de la parada del bus que agafo per anar a la feina, és un balcó molt educatiu perqué sempre em recorda que els recobriments mínims són per alguna cosa. Que passa si no es mantenen, doncs que els agents externs penetren a l’interior fins al perfil metàl·lic, la oxidació de l’acer fa que aquest augmenti de volum i el formigó s’esquerda i salta.
M’agradaria començar una nova secció (Càmera en mà) on posar fotos improvisades de cosetes interessants que un pot veure pel carrer. La qualitat de la foto no és massa bona, però és el que dona de si el mòbil.
Per començar penjo la foto de les obres de l’estació de Sarrià dels FGC. L’estació en convertirà en un intercanviador amb la L9, encara falta un vida perqué hi arribi el metro, però ja estan preparant l’estació. En la foto es pot veure les bigues prefabricades que fan de coberta de l’estació, no es la solució més original, però total pel que es veu…
Això és un regalet pels que us dediqueu al transport, a mi ja m’ho explicareu com funciona això, perqué si ja és una rallada agafar una rotonda en sentit horari, no se com deu ser trobar-te amb aquest
enllaç infernal, que es troba a la vila de Swindon (UK).
No entenc quina ment pervesa va poder dissenyar un enllaç compost de 5 petites rotondes, però si us fixeu, els cotxes més exteriors van en sentit horari i els interiors en sentit antihorari. Jo suposo que l’enginyer en questió debia ser un aficionat a l’astronomia, perqué més que un enllaç viari sembla un petit sistema de planetes que giren al voltant d’un Sol. Ara, no voldria ser un asteroide que hagi de passar per allà perqué la col·lisió és segura.
L’altre dia, mentre xafardejava per el web de
CYPE, vaig fer un descobriment d’aquells que et donen ganes de pregonar-ho als quatre vents. Resulta que CYPE edita un llibre de detalls constructius,
Biblioteca de Detalles Constructivos, el llibre aquest ja el tenia fitxat des de feia temps, però com que costa més de 110€ només l’havia pogut fullejar a la
Diaz de Santos. La sorpresa va ser quan vaig a petar a
http://detallesconstructivos.cype.es/ i descobreixo que tots els detalls del llibre es troben digitalitzats!!
(Espero que no porti molt de temps en funcionament aquest tema, perqué sinò em sentiria com un amateur ¬¬’).
Fins al 7 de Juny estarà al CaixaForum l’exposició:
“Richard Rogers + Arquitectos”, comisionada per ell mateix, on és revisen les seves obres mitjançant maquetes, dibuixos, fotografies o els seus escrits. Potser és un tema molt arquitectònic, però com que sempre ha estat un arquitecte molt enginyeril, amb les estructures i instal·lacions a la vista, pot ser prou interessant. A més, l’exposició és gratuïta.
La revista
eVolo ha publicat la llista de guanyador del concurs anual de gratacels que organitza cada any. Per internet es poden consultar la llista dels 3 guanyadors i les 15 mencions especials. Per veure la selecció dels 40 millors projectes haureu de comprar la revista o anar a l’exposició dels projectes que faran aquest estiu a New York.
Us recomano que feu un cop d’ull als 18 projectes que es poden consultar al seu web, son unes palles-mentals increïbles, pero la veritat es que els plafons que presenten els diferents arquitectes fan goig de veure. Podriem aprendre alguna cosa sobre com vendre projectes d’aquesta gent.
Nova jornada técnica organitzada per
Càtedra d’Innovació del Formigó, aquest cop sobre dos temes bastant dispars a priori, la nanotecnologia del formigó i els formigons autocompactants o autocompactables (no se quin és el terme correcte en català).
La primera sessió, tractarà sobre la nanotecnologia, i compta amb ponents bastant internacionals: Mº Carmen Andrade, de IETCC; Surendra Shah, del Center for Advanced Cement-Based Materials; i Paulo Monteiro, de l’universitat de California.
La segona sessió, sobre els formigons autocompactables, no tracta uns temes tan cools ni internacionals, i estarà composta per tres ponencies a carrec de: Hogo Corres, de FEHCOR; José Mº Navarro, de FCC, SA; i Pere Borralleras, de BASF, com no.
Lamentablement, aquest cop no hi podré assistir, però ja estaré atent a veure si es penja alguna informació o aconsegueixo les ponéncies. De moment només hi ha la
web i el
tríptic.
Data: 26/02/2009
Lloc: Sala d’Actes (C2) del Campus Nord de la UPC
Preu: 80 €, han reduït el preu pero també han substituït el dinar per una copa de vi, tot un encert diria jo, perqué m’agradaria veure de que parlaran els interessats en la Nanotecnologia amb els dels Autocompactables.