Prontuari informàtic…

Tags: barcelona, Eventos, Noticias, Urbanismo

15/11/2009

No Comments

Exposicions per Barcelona

En el marc de l’any Cerdà que se celebra aquest enguany en motiu del 150 aniversari de l’aprovació del pla, es pot visitar al CCCB l’exposició: Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte.

Estarà oberta al públic del 20 d’octubre del 2009 fins al 28 de febrer del 2010.

Paral·lelament, també es pot visitat al Palau Robert l’exposició Xarxes. Un viatge per les infrastructures de Catalunya, que estarà oberta des del 7 de novembre del 2009 fins al 30 de juny del 2010.

Tags: Ingenieros, Puentes

8/11/2009

1 Comment

Juan Sobrino entrevistat a TV3

En Juan Sobrino, fundador i gerent de l’empresa Pedelta, va ser entrevistat al programa sobre economia Valor Afegit, de TV3. En aquesta entrevista s’expliquen les bondats de l’enginyeria catalana i la innovació en materials i disseny, sense descuidar la funcionalitat i sobrietat del projecte.

PD: Gràcies al Juan Carlos pel link de l’entrevista.

Tags: Eventos, Ingenieros, Puentes, Tipologías

24/10/2009

4 Comments

Jiri Strasky

M’ha arribat un nou ‘flyer’ per una conferencia que pot ser molt interessant. El pròxim 4 de novembre l’eginyer txec Jiri Strasky donarà una conferència Madrid.

Si ets dels que quan sents pretensat només et venen al cap les biguetes prefabricades potser no t’interessarà gaire. Strasky ha treballat molt en bandes teses, pretensats extradorsals i ponts atirantats, ha fet investigacions per làmines pretensades. També és el coautor del pont per sobre l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja, actualment en construcció.

En els seus projectes, el pretensat no només s’oposa a les càrregues sinò que l’utilitza per rigiditzar l’estructura. Així, pot fer passarel·les quasi transparents amb un cantell ridícul i esquiva els problemes dinàmics típic d’aquesta tipologia.

Per aprofundir més podeu visitar la web de la seva enginyeria: http://www.shp.eu/ o llegir el llibre Stress ribbon and cable-suported pedestrian bridges, del qual és l’autor.

Tags: Formas, Puentes, Tipologías

23/09/2009

No Comments

Biga o arc?

En mòn de les estructures hi ha una obsessió per classificar en tipologies estructurals, així doncs tenim estructures lineals, superficials, de membrana, reticulars planes o tridimensional; que treballen a compressió, tracció o per flexió; o de formigó, acer o mixtes. I en la disciplina dels ponts encara existeix més literatura, podem trobar ponts de bigues, calaix, llosa, gelosia, arc, pòrtic, banda tesa, atirantat, penjant, i així podria seguir. La falera de definir tantes tipologies no és gratuïta, ve de criteris històrics, de com ha anat avançant la tècnica dels ponts, a mesura que avançaven els processos constructius i la tecnologia dels materials s’havia de donar cabuda als nous conceptes creats.

La veritat és que els conceptes s’han de definir i classificar, s’enten millor el funcionament de les estructures si es poden associar a un tipus o forma. No seré jo ara qui vulgui trencar els esquemes de la professió. Però també és cert, que quan es fan híbrids d’estructures o es va al límit entre tipus de ponts és quan es fan les aportacions més interessants i innovadores.

Doncs aquí queda aquesta reflexió, que faig per mi mateix i per qui la vulgui llegir, entenguem els tipus i les formes i trenquem-les després.

Tags: barcelona, Mobilidad, Transporte, Urbanismo

8/09/2009

2 Comments

i.de.a la Diagonal

No és cap novetat que l’Ajuntament de Barcelona vol remodelar el tram central de la Diagonal.

El que sí és nou, és el procés participatiu ciutadà. Per mitjà d’una campaña publicitària s’insta a la gent a aportar les seves idees, per fer-ho només s’ha d’omplir un formulari a la web, on també s’hi pot trobar el funcionament d’aquesta iniciativa, a més d’informació històrica, fotografies, arquitectura, art,… i fins i tot s’hi poden trobar documents de mobilitat i urbanisme de la Diagonal, no soc molt expert en el tema, però sembla força interessant.

La veritat és que estic mig intrigat per veure com surt tot això, perqué sembla que s’hi han ficat seriosament i tot. Ara estem en la fase d’aportacions ciutadanes (que acaba aquest mes), i fins decembre es valoraran les propostes per tal de proposar varies alternatives serioses i a mitjans del 2010 s’ha de concloure amb una consulta popular.

S’haurá de veure com acaba tot perqué la Diagonal, a part de ser una via important, creua els carrers amb més trànsit del centre de Barcelona, així que convertir-ho en un passeig amb tramvia i carril bici no crec que sigui trivial. Però bé, això no vol dir que sigui una mala iniciativa, al cap i a la fi, la ciutat és dels ciutadans, no?

Tags: barcelona, Bicing, los 5 ..., Transporte

30/08/2009

2 Comments

TOP 15 de les pitjors putades del bicing (basat 100% en experiencies reals)

15. Arribar a una parada per deixar la bici i que no hi hagi lloc. Com a mínim tens la bici per anar a una altra parada.

14. Anar a una parada per deixar la bici i que no hi hagi bicis. Si tens sort hi haurà una altra parada aprop amb bicis, però al final mai hi ha cap bici aprop.

13. Que la cadena estigui sortida. Es pot intentar reparar però t’enmerdes una mica.

12. Que hi hagi una roda punxada. Els intrèpits poden utilitzar-la igualment, sempre que no hi hagi gaire pujada.

11. Que el manillar estigui tort. És una gran experiència, sembla una tonteria però és impossible no anar fent esses, i a sobre, des de fora sembla que no sàpigues anar amb bici.

10. Que el sillín no es mantingui a la seva alçada. Primer col·loques el sillín on et va millor, però a mesura que avances va baixant, fins que acabes amb el cul al terra i aprofitant els semàfors per tornar-lo a col·locar bé.

9. Que el sillín basculi endavant i enderrere. Realment no saps com ficar-te, molt incòmode.

8. Que no hi hagi sillín. Sense comentaris no.

7. Que només funcioni la marxa curta. Les bicis del bicing no es que tinguin molts marxes, només 3, però fer tot el trajecte amb la marxa més curta és desesperant, pedalajant com un boig i anat a 2 per hora.

6. Que només funcioni la marxa llarga. Anar només amb la marxa curta és una putada, però garantitzo que anar amb la llarga i haver de pujar per Via Augusta és molt pitjor.

5. Que falti un pedal. La veritat és que no et limita del tot, sempre pots agafar-la de baixada i anar derrapant amb un peu.

4. Que t’atropelli una moto anat pel carril-bici. Val, això no m’ha passat amb bicing encara, però em va passar a Holanda.

3. Que no hi hagi frens. Tota una aventura, sobretot, perqué el hi ha un protector a la roda del darrere que no et deixa frenar amb el peu.

2. Que et pugin la quota. Sí, perqué després d’un any de putades encara et pugen el preu!

1. Que et passi tot alhora. Amb el bicing tot és possible.

Tags: barcelona, cámera en mano, Hormigón

14/06/2009

No Comments

Juntes fredes

Ja fa temps que cada cop que passo per l’estació de FGC de Les 3 Torres no puc deixar de mirar els pilars que ha entre els 2 sentits de la via. No se si s’apreciarà molt en les fotos, però just al mig de cada pilar hi ha un junta freda, a tots i cada un!!, sembla fet expressament. La meva teoria és que en comptes de formigonar un pilar sencer i després passar al següent, algú va pensar que era millor omplir els encofrats fins la meitat de tots i després acabar-los amb una segona tongada.

Ara ja teniu un entreteniment mentres espereu el tren a l’andana, buscar defectes d’execució.

Tags: barcelona, cámera en mano, Proyectar

8/05/2009

2 Comments

Les marquesines de Barcelona

Les marquesines de bus són molt més que una manera de marcar on para l’autobus, són una peça del mobiliari urbà important i els seu disseny no és simple. Ha de protegir de les inclemencies del temps, mostrar les rutes i els horaris, ha de tenir una gran superficie pels anuncis i ha ser de fàcil instal·lació. Ja fa temps que em fixo en les marquesines de Barcelona, la veritat és que no m’agraden gens, així que m’he decidit a fer un petit análsi. La part estructural, en aquest cas és la menys important, però com que és al que em dedico és la part més llarga.

Funcionalitat: Fa de refugi de la pluja i el vent, té un petit banc on poden seure el avis, conté els horaris i mapes, sembla que aquest disseny compleix amb uns mínims. Però la veritat és que té un detall força molest, les dues barres verticals de la part del carrer són un autèntic obstacle quan hi ha aglomeraciones de gent.

Anàlisi estructural: En aquest tema es nota un disseny bastant pobre. La coberta de la marquesina està suportada per 5 barres verticals, però són tan esveltes que el pòrtic té molt poca rigidesa, de fet, és totalment flexible i davant d’accions horitzontals (com el vent o un flipat de les estructures agitant-lo) fa que vibri bastant. Així que tot i tenir 5 suports i una coberta de plàstic l’aspecte general és d’estructura dèbil.

El tema del banquet mereix menció apart, el banc està empotrat en el suport del vidre, que té secció una rectangular molt estreta. Per tant, el moment torsor probocat per les persones assegudes s’ha de resistir per una secció que gairebé linial. Que passa llavors, que la majoria dels bancs estan deformats i inclinats cap endavant.

Estètica: Els detalls són bastant rudimentaris i poc cuidats, i l’aspecte complet deixa bastant a desitjar. Crec que les fotos parlen per si soles.

Així que com a resum final es pot concloure que les marquesines de Barcelona tenen un disseny poc cuidat, que suspén en gairebé tot. Espero que com a mínim siguin les més barates.

29/04/2009