Nou Pont al Prat de Llobregat. Obertura al tránsit (abril del 2015).

Nou Pont al Prat de Llobregat. Obertura al tránsit (abril del 2015).

El Pont Nelson Mandela és últim sobre el Riu Llobregat abans d’arribar al mar es una obra icónica amb un formalisme estructural molt singular. El pont té 304 m de longitud, amb un tram central de 150 m i un ample de 29 m. Combina l’esquema resistent de dos arcs inclinats lateralment amb tauler intermig i piles en forma de trípode invertit, tot el pont seguiex un formalisme amb unes línies molt cuidades.

La obra está situada al Prat de Llobregat, Barcelona, entre el Port de Barcelona y el Aeroport del Prat; el pont forma part del vial que unirà les dues infraestructures molt aprop de l’espai natural protegit del Delta del Llobregat, que compta amb una valuosa diversitat de vegetació i fauna, sobretot aus. També limita amb el Parc Agrari del Llobregat, una zona agrícola que encara aguanta a pesar de la pressió ubanística que rep de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Per ampliar el Port de Barcelona es va haver de desviar el riu, aquesta actuació va deixar el Polígon Pratenc gairebé aïllat del nucli urbá del Prat. Amb la construcció del nou pont es dona accés directe a la zona i es millora la connexió amb la ZAL (Zona d’Activitats Logístiques del Port), aquesta está revent inversions i seguirá creixent a mig termini. Quan el vial Port – Aeroport estigui acabat completament hi haurà connexió directa amb la A-2, C-31 i la C-32, rebaixant el trànsit de pesats es vol alleugerir un àrea ja saturada.

El pont destaca entre els ponts del riu Llobregat i entre les estructures catalanes. La seva llum principal, 150 m, el situa en tercera posició, igualant el pont sobre l’Ebre de Riba-roja; el primer i segon segueixen sent el Pont de Tortosa (180 m) i el de Mora d’Ebre (170 m). A més a més, és el major arc de Catalunya.

En quant a la tipologia és complicat enmarcar-lo, el tram central es sustenta pels arcs superiors tot i així l’esquema resistent no es pot classificar com arc bowstring. Les piles inclinades s’encasten al tauler, de manera que entren en joc compressions i traccions molt més importants que les transmeses per l’arc. A més a més. l’arc bowstring ideal necessita que els recolzaments de l’arc permetin el moviment en el pla del tauler, no és així al Pont del Prat on els arcs després de la trobada amb el tauler es prolonguen fins al terra.

Al final el que es pot dir és que els elements de compressió (piles i arc) es veuen contaminats per flexions i torsions importants, causades per les unions monolítiques amb el tauler. Les condicions de contorn acaben per determinar el comportament de l’arc.

El tauler és un calaix tricel·lular de formigó post-tesat, els tendons d’acer actiu es distribueixen de manera que les càrregues de pretensat s’oposin a les càrregues de servei. Els requeriments per zones d’ambient marí són els de evitar que el formigó traccioni i fissuri.

Durant la construcció l’esquema estructural canvia varies vegades, aquest procés evolutiu estableix les forces i les tensions al final de l’obra. Per controlar l’execució de l’estructura es va monitoritzar el tauler per tal de tenir informació de les deformacions del formigó en temps real durant les diferents fases. La instrumentació combinada amb el control de fletxes, els allargaments dels tirants i la pressió dels gats va servir per verificar la correcta execució i ajustar els processos a les següents fases.

Tots aquests aspectes singualrs han fet que el pont es bategés de manera oficial com a Pont Nelson Mandela. No tinc molt clara la relació del Prat o la infraestructura amb l’expresident Sud-africà però en qualsevol cas el pont és un element visualment icònic i exerceix de porta d’entrada a Barcelona. Els avions que aterren al Aeroport passen just davant del pont, tots els passatgers que s’asseguin al costat dret poden tenir una magnífica panoràmica de l’arc, suposo que per aquest motiu han volgut rendir homenatge a la figura de Nelson Mandela.

Emplaçament del Pont entre el Port, l’Aeroport, El Prat, les zones agrícoles y les protegides del Delta del Llobregat.

Emplaçament del Pont entre el Port, l’Aeroport, El Prat, les zones agrícoles y les protegides del Delta del Llobregat.

Les piles formen un trípode invertit amb les potes inclinades 21 i 28 graus respecte la horitzontal. En aquesta fase encara no són estables, s’han de recolzar. El tauler farà de dintell del trípode y equilibrarà el conjunt (2013).

Les piles formen un trípode invertit amb les potes inclinades 21 i 28 graus respecte la horitzontal. En aquesta fase encara no són estables, s’han de recolzar. El tauler farà de dintell del trípode y equilibrarà el conjunt (2013).

Panoràmica durant l’execució del tauler, la meitat ja està acabada i l’altra encara està amb el cindri. Es pot observar la part central, on el cindri es recolza sobre unes piles provisionals de formigó per on flueix el Riu Llobregat (foto: Sergi Gallego, 2014).

Panoràmica durant l’execució del tauler, la meitat ja està acabada i l’altra encara està amb el cindri. Es pot observar la part central, on el cindri es recolza sobre unes piles provisionals de formigó per on flueix el Riu Llobregat (foto: Sergi Gallego, 2014).

Durant la construcció de l’arc el tauler es recolza sobre 3 piles provisionals. El cindri de l’arc es composa d’un conjunt de pòrtics metàl·lics inclinats segons la directriu de l’arc (foto: David Berdiel, 2014).

Durant la construcció de l’arc el tauler es recolza sobre 3 piles provisionals. El cindri de l’arc es composa d’un conjunt de pòrtics metàl·lics inclinats segons la directriu de l’arc (foto: David Berdiel, 2014).

Pont encara en construcció, els tirants ja estan muntats però el tauler encara descansa sobre les piles provisionals (foto: Raúl Bañón, 2015).

Pont encara en construcció, els tirants ja estan muntats però el tauler encara descansa sobre les piles provisionals (foto: Raúl Bañón, 2015).

Abans de l’obertura al trànsit el pont es sotmet a un prova de càrrega, es posicionen tot de camions segons diferents esquemes i se’n mesurenles deformacions per tal de comparar-ho amb el que preveuen els models de càlcul  (2015).

Abans de l’obertura al trànsit el pont es sotmet a un prova de càrrega, es posicionen tot de camions segons diferents esquemes i se’n mesurenles deformacions per tal de comparar-ho amb el que preveuen els models de càlcul (2015).

Es fa ús del formalisme geomètric per ressaltar la singularitat de l’estructura, l’acabat en blanc serveix per accentuar-ho (foto: Raúl Bañón, 2015).

Es fa ús del formalisme geomètric per ressaltar la singularitat de l’estructura, l’acabat en blanc serveix per accentuar-ho (foto: Raúl Bañón, 2015).

Pont finalitzat abans de la posada en servei (2015).

Pont finalitzat abans de la posada en servei (2015).

En la foto aèria es les rotondes que faran d’enllaç quan es completi la carretera (foto: COPISA y Tafyr, 2015).

En la foto aèria es les rotondes que faran d’enllaç quan es completi la carretera (foto: COPISA y Tafyr, 2015).

Un altra foto aèria per observar millor els arcs del pont (foto: COPISA y Tafyr, 2015).

Un altra foto aèria per observar millor els arcs del pont (foto: COPISA y Tafyr, 2015).

Vistes des d’un avió quan aterra al Aeroport del Prat (2015).

Vistes des d’un avió quan aterra al Aeroport del Prat (2015).

Crèdits de l’obra:

  • Promotor: Infraestructures.cat
  • Projecte: Geoplank, S.A. – APIA XXI
  • Direcció de l’obra: UTE SAEM y Enginyeria Reventós, SL.
  • Enginyeria d’estructures durant l’obra: Enginyeria Reventós, SL.
  • Contractista: COPISA
  • Post-tesat: Mekano 4
  • Tirants i descens del tauler: VSL
  • Aparells de recolzament: VSL
  • Cindri: Cimbras y geotécnica, SL. (Mecanotubo)
  • Control de qualitat: Paymacotas, SA i Eptisa, SL.
  • Instrumentació: Metiri Consulting, SL.

Materials:

  • Formigó: 16.300 m3
    • Fonamentació: C30/37
    • Piles: C75/90
    • Tauler: C50/60
    • Arc: C45/55
  • Acer passiu: 7.134.000 kg B500SD
  • Acer actiu: 522.000 kg Y1860S7
  • Tirants arc: 21.900 kg Y1860S7
  • Fonamentació: 3.215 m pilots Ø2000 mm

Fonts:

  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. CONSTRUCTION AND INSTRUMENTATION THE LLOBREGAT RIVER MOUTH BRIDGE. 37th Iabse Symposium. Madrid, 2014.
  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. CONSTRUCCIÓN E INSTRUMENTACIÓN DEL PUENTE DE LA GOLA DEL LLOBREGAT. VI Congreso internacional de estructures de ACHE. Madrid, 2014.
  • REVENTÓS, Manuel; GUÀRDIA, Jaume. RACIONALIZANDO EL PUENTE DE LA GOLA DEL LLOBREGAT. UN ANÁLISIS CRÍTICO. VI Congreso internacional de estructures de ACHE. Madrid, 2014.
  • PANTALEÓN M., REVILLA R., OLAZÁBAL P. “Nuevo puente sobre el rio Llobregat en la carretera puerto-aeropuerto”, V Congreso de ACHE, 2011.
 

Tags: , , , , ,