En la urbanització de la Diagonal de Barcelona s’està utilitzant un nou pavimente dissenyat especialmente per a l’ocasió. A mesura que s’ha anat posant en servei les parts acabades he escoltat opinions de tot tipus tant d’enginyers com d’arquitectes, però també de gent de fora de l’àmbit de la construcció pública. Així que després de reflexionar uns dies i d’una mica d’investigació me decidit a escriure aquest article per dobooku sobre el nou Panot Diagonal. Aquesta és la traducció al català del text publicat originariament: http://www.dobooku.com/2015/03/tiene-el-nuevo-panot-diagonal-un-buen-diseno/.

Amb les obres de remodelació de la Diagonal de Barcelona es presentava un nou element per la pavimentació, el panot diagonal. No entraré en els detalls però en aquest article se’n pot trobar totes les característiques: http://www.dobooku.com/2014/11/diseno-y-avances-del-panot-diagonal/.

Nou panot Diagonal (foto de Raúl Bañón)

Nou panot Diagonal (foto de Raúl Bañón)

Per qui no ho sàpiga el panot és una lloseta hidràulica de 20 x 20 cm d’un acabat gris i amb un dibuix o patró a la part superior. Es va començar implantar a Barcelona a principis de segle després d’un concurs convocat per l’Ajuntament a l’any 1916. L’empresa guanyadora del concurs, Escofet, va escollir 6 dissenys bàsics que només diferien en el dibuix.

Aquests patrons geomètrics originaris del panot responen a la necessitat d’evacuar l’aigua de la superficie del paviment. Els petits canals drenen l’aigua de la superfície de la mateixa manera que ho fa un pneumàtic d’un cotxe que va sobre l’asfalt. D’aquest requeriment funcional surten els 6 dissenys originals amb diferents dibuixos geomètrics compostos de rectes i cercels.

Hem de fer-nos a la idea que la Barcelona de principis de segle XX encara s’està urbanitzant per tant els carrers són de terra i quan plou s’omplen de fang. Era necessari trobar un element que es pugués adaptar a tots els carrers, fos económic i que permetés el drenatge d’aigua.

Venim de la Barcelona modernista de Domènech i Muntaner, Puig i Cadaflach i Gaudí, tot un moviment artístic de fort caràcter burgés i decoratiu. Davant d’aquest context arquitetònic la proposta d’Escofet és molt austera, es pot veure fins i tot pobra en formes. Si agafem de referència els trencadís del Parc Güell o les filigranes del Palau de la Música els patrons geomètrics del panot es deurien veure molt simples.

Les grans obres del modernisme Català han quedat com a patrimoni arquitectònic i les mateixes llosetes de panot encara es col·loquen de la mateixa manera que es feia fa 100 anys! El seu disseny ha aprofundit en la iconografia de Barcelona tant com el modernisme, el panot de la flor de barcelona ha adquirit l’estatus de símbol de la ciutat. Pots trobar joies, roba, bosses de ma o tauletes de xocolata que utilitzen el seu disseny.

Panot de la flor de Barcelona

Panot de la flor de Barcelona

En la nova urbanització de la Diagonal s’ha buscat un element singular per donar caràcter i unitat al conjunt a través d’un innovador disseny per al panot. Al Passeig de Gràcia ja es va fer quelcom similar amb el panot Gaudí i la iniciativa va tenir molt èxit.

Però en aquest cas, a mesura que s’han anat obrint al públic els espais ja acabats ha aparegut una polémica sobre el nou paviment, resulta que a la gent li és incomode de caminar-hi per sobre. Sembla broma però no, la Vanguardia en va fer un article (veure article) i fins hi tot en Quim Monzó li va dedicar una columna al tema (veure article).

Però més enllà de si és més o menys incomode de caminar-hi per sobre (crec que aquest debat s’acabarà erosionant al mateix ritme que el gravat del panot) s’està fent un análisi des de opinió pública, i això em porta a la següent reflexió: Existeix un interés per part del ciutadà de peu cap a les qüestions d’urbanisme i espai públic. Aquest és un fet a no olvidar per als que ens dediquem a les obres públiques.

El panot de la flor va néixer d’un disseny totalment funcional, la ciutat se’l va fer seu i l’ha convertit en símbol. El nou panot Diagonal s’ha dissenyat amb la idea de ser un element característic i singular. S’ha partit de la base original però s’ha reinterpretat segons l’estil del segle XXI. Des del meu punt de vista s’ha olvidat l’escencia inicial, el nou panot respon a un concepte de disseny més a associat a l’abstracció de les formes i a l’ús del photoshop que no als materials ni a la tecnologia aplicada.

Sí, al disseny, a l’urbanisme i paisatgisme de les ciutats, però no podem olvidar l’escència dels objectes que la configuren: els material bàsics, la técnica aplicada i la seva forma. Només hi pot haver una innovació real i un bon disseny si es tracten de manera coherent aquests 3 punts.

Amb l’aparició del racionalisme a l’arquitectura i a l’enginyeria es va veure que no tenia sentit utilitzar els nous materials i tecnologia de la construcció a les formes antigues. De la mateixa manera hem d’entendre que tampoc té sentit utilitzar formes novedoses a tècniques antigues.

Panot de quatre pastilles

Panot de quatre pastilles

 

Tags: , , , ,