Qualsevol enginyer porjectista de ponts somiaria en realitzar una passarel·la de 200 metres de llum en qualsevol congost d’Asia o Llatinoamèrica. Toni Ruttimann, “el Suizo”, té gairebé 600 passarel·les en tot el món construïdes amb una única finalitat: cobrir una necessitat, unir una comunitat i millorar la vida del quasi milió de persones que circulen ja per aquests ponts de la esperança.

Toni Ruttimann (from Wikipedia, the free encyclopedia)

Toni Ruttimann (from Wikipedia, the free encyclopedia)

Vaig saber d’ell al 1997, durant els últims anys de carrera quan encara era difícil trobar referencies seves a la web, i des de llavors sempre m’ha impresionat la seva trajectòria. Conegut per molts com el “Puentero Invisible”, i viatjant per el món amb només un parell de motxilles, ha aconseguit el que moltes organitzaciones no governamentals no han pogut aconseguir: construïr ponts que ronden els 600 francs, utilitzant tubs de rebuig de petroleres o amb cables d’antics telefèrics suissos.

Deixant de banda la seva labor social (es indubtable que ell mateix és una ONG en majúscules) el que m’impresiona és la seva lluita de més de 25 anys per aconseguir cobrir les necessitats socials de les comunitats indígenes més aïllades, aconseguint en la seva proesa movilitzar a empreses proveidores de tubs d’acer i cables com TenarisTamsa o Ternium per generar una cadena d’abastiment dels pobres, millorant any a any el procés constructiu dels ponts. El fascinant és que ell i el seu petit equip han aconseguit “industrialitzar” el procés de construcció, minimitzant el temps d’execució dels mateixos i naturalment els riscos durant la seva construcció. Els processos d’assamblatge, o bé d’hissat, són increïblement ràpids i poden realitzar-se sense necessitat de grans mitjans mecànics gràcies a entre d’altres coses, al treball voluntari de la comunitat on s’implanta l’estructura.

Aquest Suís de gairebé 45 anys ha aconseguit, a pesar de no tenir formació tècnica, desenvolupar el que per molts són les qualitats bàsiques d’un bon enginyer: ser capaç de crear, desenvolupar i implementar estructures que cobreixin les necessitats socials sortejant les limitacions económiques i de recursos tecnològics… i tot a canvi de RES (no está malament!!).

El següent video és un bon exemple del que Toni Ruttimann ha aconseguit: Tales of a Bridgebuilder

Link d’interés: http://www.puentesdelaesperanza.org

 

Tags: , , , ,