“És molt fàcil pensar; obrar és molt difícil. I obrar d’acord amb el pensament és el més difícil del món” Johann Wolfgang von Goethe

L’aportació de José Antonio Fernández Ordóñez a l’Enginyeria Civil no només es limita al seu aspecte professional que, tal i com s’ha vist en les dues primeres parts d’aquesta sèrie d’articles sobre la seva figura, va abastar molts i variats fronts. José Antonio Fernández Ordóñez també ens ha deixat per escrit una gran quanitat de reflexions sobre la professió.

El segle XX no ha produït molta reflexió teòrica per part dels enginyers de camins, ell és una de les excepcions.

El seu pensament es podria assemblar al pont de doble sentit que uneix l’art amb la tècnica. Era un pensament lliure, crític i girava sobretot entorn de la Naturalesa i la Cultura, incidint de forma molt moderna en la relació entre funcionalitat i bellesa, fins a tal punt que el seu discurs d’entrada a la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando es va titular “El Pensamiento Estético de los Ingenieros. Funcionalidad y Belleza” [1].

El discurs separa conceptualment la històrica dicotomia entre forma i funció per donar més contingut al seu enteniment com a conjunt, ja que segons ho entenia ell, tant en les seves reflexions com en les seves obres, els dos conceptes formen un tot, l’obra construïda.

Valorava tant aquesta idea d’unitat entre forma i matèria que va estudiar de manera molt exhaustiva el llegat de l’enginyeria civil. Va escriure gran quantitat de llibres, catàlegs i articles, la majoria dels quals estaven relacionats amb grans obres del passat o amb il·lustres enginyers com Cerdà, Torroja, Telford, Freyssinet, José Eugenio Ribera, etc. D’ells no volia recordar les seves obres i el seu nom només de forma contemplativa, al contrari, volia a partir de la seva assimilació poder llançar altres propostes. “Los ingenieros de hoy no deben olvidar el valor y el ejemplo de los grandes ingenieros del pasado”[1]. Aquesta mentalitat ja provenia del seu pare, que juntament amb altres enginyers espanyols va heretar l’esperit d’Agustín de Betancourt.

Pont de Lothian de Thomas Telford. Pathhead, Midlothian. Escòcia (font).

Pont de Lothian de Thomas Telford. Pathhead, Midlothian. Escòcia (font).

El seu exhaustiu coneixement de les obres d’enginyeria civil al llarg de la història i la seva gran cultura històrica-filosòfica li permetia citar en els seus textos a molts autors, sobretot a grans enginyers del passat i als escriptors de la Il·lustració. Va escriure en revistes com “El Ciervo”, “Hogar y Arquitectura”, “Hormigón y Acero”, entre d’altres, deixant petjada de la seva enorme capacitat i talent, compaginant articles tècnics i de crítica estètica. L’antologia dels seus textos és recopilada en el llibre “Pensar la Ingeniería” [2].

Fernández Ordóñez tenia una enorme sensibilitat, un bon gust i sobretot una gran passió pel seu treball. En paraules de Mercedes López García, historiadora de l’art que va començar a treballar conjuntament amb ell a l’Escola de Camins de Madrid al 1983, “José [Antonio Fernández Ordóñez] tenía ilusión y amor a su profesión, era un apasionado de todo lo que hacía. No se daba nunca por satisfecho, estaba muy atento a todo y era capaz de asimilar gran cantidad de información para después quedarse con lo que necesitaba. Era un hombre muy culto, sabía tratar con la gente, sabía valorar las cosas, entenderlas y entender a todo el mundo. Su gran cultura le acercaba a la gente” [Mercedes López, 2005].

Tota la seva investigació teòrica anava dirigida a la recerca incessant de la perfecció estètica i constructiva. No permetia el gris en la seva escala creadora. La categoria de bellesa clàssica va imperar en la concepció de totes les seves obres. Simplicitat, puresa de línies, adequació a l’entorn i visió urbanística van ser factors d’importància per a José Antonio Fernández Ordóñez quan volia transmetre tota la seva poètica reflexiva en els seus projectes.

Escultura d'Atenea. Museu Pergamon. Berlín.

Escultura d’Atenea. Museu Pergamon. Berlín.

José Antonio Fernández Ordóñez no entenia com en l’enginyeria es podia menysprear la forma enfront de la funció utilitària i estructural. Per a ell, no només era un error estètic sinó també ètic, és a dir, de falta d’enteniment sobre el que s’està construint. Veia l’enginyeria com un coneixement tècnic necessari per endinsar-se al món poètic, defensant la forma de treballar del mestre d’obres de romànic i del gòtic.

No volia subordinar la bellesa a l’estructura, és a dir, a aspectes tècnics. Treia tot el llenguatge tècnic dels dominis de la lògica per aprofundir en el terreny de la inspiració poètica. Amb això no menyspreava cap element propi de qualsevol construcció civil, només veia en ells les paraules capaces per donar llenguatge, enteniment i integració a qualsevol projecte constructiu.

La definició final de la forma dels seus ponts provocava llargues discussions amb el seu company de treball Julio Martínez Calzón. No tenien un mètode particular per canalitzar els seus projectes, en la majoria de les ocasions, es deixaven anar oblidant el seu passat per endinsar-se millor en noves propostes. Tampoc és que es despreocupessin pels petits detalls, al contrari, tots els components de les seves obres estaven cuidats minuciosament però sempre des d’un punt de vista integrador, d’idea global. Julio Martínez Calzón deia en el seu homenatge: “Creo que en los puentes proyectados y construidos junto con José [Antonio Fernández Ordóñez] existe una creatividad formal y estructural muy singular y personalizada, que diferencia esta obra del resto de los puentes de otros autores”[3].

Capitell de les columnes de l'Apadana de Susa. Pèrsia (font).

Capitell de les columnes de l’Apadana de Susa. Pèrsia (font).

Referències:

[1] FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, José Antonio (1990). “El Pensamiento Estético de los Ingenieros. Funcionalidad y Belleza.” Discurso del Académico electo Excmo. Sr. D. José Antonio Fernández Ordóñez. Leído en el acto de su Recepción Pública el día 25 de marzo de 1990 y contestación del Excmo. Sr. Duque de Alba. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

[2] FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, JOSÉ ANTONIO (1933-2000). “Pensar la ingeniería: antología de textos de José Antonio Fernández Ordóñez”. Edición de José Ramón Navarro Vera. Colección: Ciencias, humanidades e ingeniería, 90. Editorial Fundación Juanelo Turriano.

[3] AA.VV.(2002) JAFO. Homenaje a José Antonio Fernández Ordóñez. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Colección Ciencias, Humanidades e Ingeniería. Nº 66.

La major part de l’informació d’aquest article forma part de la tesina d’especialitat “Relación entre la obra de José Antonio Fernández Ordóñez y Eduardo Chillida Juantegui”, escrita per Guillem Collell Mundet y dirigida per Salvador Tarragó Cid en 2005.

 

Tags: , , , , ,