Estació Internacional de Canfranc

Últimament es parla molt de la rendibilitat de les infraestructures, fins i tot fora de l’àmbit de l’enginyeria, programes com Salvados de la Sexta han dedicat capítols sencers al tema, per explicar els excesos de l’administració malgastant fons públics ens aeroports, autopistes i AVE en zones on mai seran rendibles (veure Cuando éramos Ricos, Cuando éramos Cultos). Però aquesta tendència ja existia molt abans que explotés la bombolla inmobiliària, i un exemple n’és la Estació Internacioanl de Canfranc.

Per situar, l’estació està ubicada a Canfranc (Osca) i es va inaugurar el 18 de julio de 1928. Connectava amb França mitjançant un túnel ferroviari a través del Pirineus i en el seu moment era l’estació més gran d’Europa, així que ja es pot imaginar que en la seva època era una mega-infrastructura. Tot i que es va inaugurar amb molt de ressó mai va tenir molt trànsit, clar que les crisis econòmiques i diferents guerres i post-guerres no van ajudar. Però el túnel va seguir obert fins l’any 1970, quan a causa d’un accident d’un tren de mercadaries al pont de l’Estanguet, a la part Francesa, va tancar i ja no es va recuperar mai la connexió.

Actualment a falta de saber que passarà amb la connexió central pirinaica de l’AVE (l’eix 16) el recinte està totalment en desús, l’edifici principal està tancat però encara hi ha vagons de tren abandonats i restes dels suports de les catenàries, realment sembla un escenari del Call of Duty o les restes d’un apocalypse zombie.

Podeu trobar les fonts i imatges històriques als següents enllaços:

http://www.canfrancestacion.es/
http://www.forbidden-places.net/exploracion-urbana-estacion-de-canfranc#.T1YcQfEaMiA
http://www.canfranc.de/canfranc/start_s.html