Congrés de Solvay, 1927

Congrés de Solvay de 1927*

En la foto de família del Congrés de Solvay s’ajunten les ments més brillants de l’època, i possiblement del segle XX, en aquesta irrepetible generació els més coneguts són Einstein, Schrödinger, Heisenberg i Bohr, però quin va ser el motiu d’aquesta èpica imatge. Doncs bé, el tema principal de la reunió va ser ‘Electrons i fotons’. A principis del segle XX es va elaborar el model atòmic que coneixem actualment, però abans que s’acceptés dins de la comunitat científica es va haver de trencar amb la idea imperant fins aleshores que mitjançant la ciència es pot saber tot.

Fins a finals del segle XIX es creia en una física determinista, Laplace (1749 – 1827) afirmava que si fem una ‘fotografia’ de totes les partícules de l’univers en un moment determinat i puguessim saber-ne la seva posició i velocitat, llavors coneixeriem perfectament el present, i simplement aplicant les lleis de Newton, el passat i el futur quedarien determinats. Aquest pensament es va veure socavat pel Principi d’Incertesa de Heisenberg (que tenia 26 anys quan el va formular!), que apuntava a que no podem coneixer totes les magnituds físiques d’una partícula atòmica al mateix temps i que l’observació que fem altera en el resultat obtingut.

En el congrés de Solvay hi havia el grup de partidaris de la teoria, amb Bohr al capdavant i Heisenberg com a deixeble; però per l’altra banda ments tan respectables com Einstein i Schrödinger hi estaven en contra, deien que això no podia ser l’última veritat, la física havia d’aspirar a poder explicar-ho tot. D’aquest enfrentament en va sortir guanyant l’escola de Copenhague (Bohr i Heisenberg) i, finalment, es van assentar les bases de la mecànica quàntica, però també en va trascendir la posició contraria d’Einstein que deia que: “Déu no juga als daus”.

Avui la mecànica quànica ha estat confirmada en múltiples experiments i ningú l’ha pogut refutar, és la teoria que s’accepta com a correcta i que explica la interacció entre àtoms. Han quedat enrere les disputes entre físics sobre la seva interpretació degut a que els resultats experimentals han correspós prefectament amb la teoria, i el pensament pràctic ha imperat. Però tal com va dir Bohr: “Algú que no se sorprengui per la teoria quàntica és que no l’ha entés”.

*Llegenda de la foto:
Primera fila d’esquerra a dreta: Irving Langmuir, Max Planck, Marie Curie, Hendrik Antoon Lorentz, Albert Einstein, Paul Langevin, Charles-Eugène Guye, Charles Thomson Rees Wilson, Owen Willans Richardson.
Segona fila d’esquerra a dreta: Peter Debye, Martin Knudsen, William Lawrence Bragg, Hendrik Anthony Kramers, Paul Adrien Maurice Dirac, Arthur Holly Compton, Louis-Victor de Broglie, Max Born, Niels Bohr.
Tercera fila d’esquerra a dreta: Auguste Piccard, Émile Henriot, Paul Ehrenfest, Edouard Herzen, Théophile de Donder, Erwin Schrödinger, Jules-Émile Verschaffelt, Wolfgang Pauli, Werner Heisenberg, Ralph Howard Fowler, Léon Brillouin.

Aquest post ve motivat per un parell de llibres que m’he llegit últimament i que recomano molt:

Incertibumbre de David Lindley
Electrodinámica Cuántica de Richard P. Feynman
El Enigma Cuántico de Bruce Rosenblum i Fred Kuttner