Arquitectura Milagrosa, de Llàtxer Moix

Arquitectura Milagrosa. Hazañas de los arquitectas estrella en la España del Guggenheim

Ja es pot assegurar que durant l’última dècada s’ha abusat de l’arquitectura icònica, ciutats més o menys importants han construït edificis de firma reconegut mundialment, per tal de donar valor afegit a noves zones o per tal de revitalitzar barris. Llàtzer Moix (Sabadell, 1955) en el seu llibre titulat Arquitectura Milagrosa (Ed. Anagrama) parteix del conegut fenómen Guggenheim per relatar la història de com s’ha cultivat l’arquitectura de estrelles a la península Ibèrica. En els 10 capítols del llibre repassa diferents casos on s’ha promogut grans obres públiques dissenyades per arquitectes estrella internacionals. Sovint aquestes obres faraòniques passen per sobre dels criteris d’urbanisme, estètica i bona pràctica professional, i porten associats grans increments de pressupost respecte el cost inicial previst.

Museu Guggenheim de Bilbao, de Frank Gehry

Aquesta moda de les grans actuacions urbanístiques firmades per l’arquitecte de torn arriba a Espanya via Bilbao, amb la construcció del Museo Guggenheim projectat per l’arquitecte americà Frank Gehry. A partir d’aquesta obra Bilbao, una ciutat gris i post-industrial, es renova totalment, arriben els turistes, les naus industrials decadents es canvien per restaurants i botigues de disseny. Tant va ser l’èxit que fins i tot a donat nom al fenómen Guggenheim, conegut arreu.

Ciutat de la Cultura de Santaigo, de Peter Eisenman

A partir d’aquest precedent diferents Ajuntaments i d’altres administracions comencen a planejar els seu propi Guggenheim amb l’esperança de situar la seva ciutat (i a ells mateixos) al món. Alguns dels exemples més flagrants han estat la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, dissenyada per Santiago Calatrava, o la Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostela, de l’arquitecte Peter Eisenman.

Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava

Actualment, poques són les ciutats que s’han escapat de la moda de tenir una obra d’algun arquitecte estrella, i això ha creat l’efecte contrari al que es buscava, quan totes les ciutats tenen un Foster, un Zaha Hadid, un Herzog & De Meuron, no s’està aportant res de nou a la ciutat, s’està destruïnt l’urbanisme i la personalitat pròpia del territori. Encara haurem de donar gràcies a la crisi mundial que ha sigut la única capaç de parar el malbaratament de recursos que s’estava fent sense cap tipus de sentit.

I Premis de Enginyeria d’ACHE

En motiu del Congrés d’ACHE (de la Associació Científico-Tècnica del Formigó Estructural) que es celebrarà a Barcelona el mes d’octubre, es van convocar els I Premis d’Enginyeria d’ACHE. Es va fer una crida a promotors, projectistes i constructors per presentar les seves millors obres que destaquessin per la seva la tècnica, innovació, integració amb l’entorn, estètica, qualitat o la seva importància social.

El passat 21 de setembre el jurat va fallar i ja s’han publicat els resultats a la mateixa web de l’ACHE. Els premis s’entregaran durant el V Congrés d’ACHE, que es celebrarà a Barcelona entre els 25 i el 27 d’octubre de 2011. La ceremonia es farà el dijous 27 a les 17h, i segons l’organització serà a portes obertes! Per anar fent boca aquí teniu el veredicte:

Categoria d’Edificació:

• Centre comercial i oci de Les Arenas
• Teatres del Canal
• Ampliació del Complex d’Atocha–Fase 1

Centre Comercial de Les Arenes, Barcelona

Categoria de ponts Obra Civil:

• Viaducte sobre el riu Ulla
• Pont de Waterford
• Pont del Tercer Mil·lenni

Pont del Tercer Mil·lenni, Saragossa

No hi ha un únic guanyador de cada categoria, ja se sap que el nivell ha estat tan alt que han hagut de repartir en tres el premi. S’ha de destacar que la selecció de les obres de Enginyeria Civil són tres obres emblemàtiques de tres de les principals firmes d’enginyeria de ponts espanyoles. Tenim IDEAM, autora del viaducte de l’Ulla; CFC, SL, la seva web està en flash així que el link no es directe al pont de Waterford, si consulteu www.waterfordcity.ie trobareu més imatges de la construcció; i finalment, Arenas y Asociados. Ingeniería de Diseño, que firmen el Pont del Tercer Mil·lenni de la EXPO de Saragossa.

Bonus: En el programa Salvados de la Sexta, titulat Cuando éramos ricos, surt la EXPO de Saragossa i el Pont del Tercer Mil·lenni, però l’atribueixen a Calatrava! Que passa que ara tots els ponts blancs seran d’en Calatrava!, ja té bon el Follonero quan diu que: “(el pont) és molt diferent al que ens té acostumats en Calatrava”.