Resistiria Barcelona un terratrèmol com el de Japó?

El passat 11 de març un terratrèmol d’intensitat 8,9 a l’escala de Richter ha sacsejat Japó (font: US Geological Survey). Aquest ja ha estat classificat com el més devastador a l’illa en els últims 140 anys, i està entre els 5 majors sísmes del que se’n té registre a nivell mundial (fonts: BBC i el Mundo). El terratrèmol ha provocat un tsunami devastador a la costa de Japó, a més de l’alarma nuclear que encara s’està vivint amb milers de desplaçats i certa incertesa sobre el control de la situació.

Com a enginyer d’estructures m’ha sorprés veure com han resistit els edificis i les infraestructures de les grans ciutats al sisme (em refereixo estrictament a l’episodi del terratrèmol). Comparant amb els últims terratrèmols de Chile, l’Aquila, Christchurch o Haití on no va quedar pedra sobre pedra, el sisme del Japó ha afectat relativament poc als edificis, tot i que el posterior tsunami sí que ha estat una força imparable.

La normativa sismorresistent japonesa és de les més estrictes, va ser modificada l’any 2000 a arrel del terratrèmol de Kobe del 1995. Així que, tot i comptar amb grans gratacels i ponts, aquests poden suportar els terratrèmols més grans (font: NY Times). En l’artícle: “Performance-Based Seismic Design Code for Buildings in Japan” s’explica com funciona la norma japonesa per el disseny sísmic. En l’artícle s’observa que l’espectre bàsic d’acceleracions sísmiques arriba als 8 m/s2 (0,8g aproximadament), si comparem amb la Norma de Construcció Sismorresistent Espanyola (NCSE-02), a la zona de Barcelona l’espectre resposta d’acceleracions horitzontals, en les mateixes condicions de terreny, és 0,08g, deu vegades menor.

I si anem més enllà, que hagués passat si el terratrèmol del Japó hagués estat a Barcelona? La Japan Meteorologial Agency (JMA) té una escala pròpia d’intensitat segons l’acceleració pic del terreny (escala de la JMA), en el  registre del sísme i les seves rèpliques, s’indica que l’episodi ha sigut d’intensitat 5,5 segons l’escala de la JMA. Aquesta equival a una acceleració del terreny de 2,50 m/s2. Si apliquem la NCSE-02 per una edificació de formigó a Barcelona i considerant les pitjors condicions de terreny s’obté en un acceleració màxima de disseny de 2,1 m/s2, aproximadament. És a dir, que no hi ha cap edifici, antic o modern, que s’hagi dissenyat per aguantar un terratremol així.

Amb aquest artícle no vull crear alarma ni criticar la normativa espanyola, si al Japó tenen una norma tan estricta és perqué es donen aquestes situacions, i de fet, les dues normes tenen bases similars. L’únic que vull posar de manifest és que amb un bon disseny d’enginyeria es poden resistir sísmes com el viscut el passat 11 de març.