Banda tesa o arc?

Com es pot resoldre el problema dels pendents i el gàlib inferior d’una banda tesa?, l’Strasky ho resol de la manera més elegant mitjançant la combinació de la banda tesa amb un arc en la passarel·la sobre l’autopista R35 aprop d’Olomouc, República Txeca.

L’arc divideix la banda tesa en dos trams, d’aquesta manera es manté el gàlib inferior i el redueixen les pendents de la passarel·la, però el que realment em crida l’atenció és com s’aconsegueix l’equilibri de forces entre les tensions del tauler i les compressions de l’arc de tal manera que es contraresten les forces horitzontals, de manera que la fonamentació necessaria és molt menor i es redueixen els costos.

L’únic problema és com classifiques aquest pont dins de la pàgina web corporativa*, amb els arcs o les bandes teses?

Les imatges s’han extret de SHP.

Gràcies al Juan Carlos per l’article de Concrete International que ha ‘inspirat’ aquesta entrada.

*Veure classificacions d’algunes webs corporatives d’enginyeries de ponts:

http://www.cfcsl.com/
http://www.arenasing.com/espanol/menu_1/proyectos.php
http://www.shp.eu/en/strasky-husty-a-partneri/projects/bridges/
http://www.pedelta.es/home.asp?donde=home
http://www.ereventos.com/02_proyectos/index.jsp

Rafael Guastavino i la volta catalana

Salvador Tarragó, gran defensor de la figura de Rafael Guastavino el va qualificar com el millor mestre d’obres de la història. Constructor entre finals del s. XIX i principis del s. XX va tenir una gran influència als EEUU, on va passar la major part de la seva vida professional. No se si ha sigut el millor constructor de voltes de la història, però si que la seva figura és de gran importància tot i no se gaire coneguda.

Rafael Guastavino (1842, València – 1908, Baltimore), valencià d’origen emigra a Barcelona l’any 1861 per formar-se com a Mestre d’Obres on aprèn la tècnica de la volta catalana, que desenvoluparà i perfeccionarà al llarg de la seva vida professional fins al punt d’exportar els seus secrets als Estats Units on construirà més de 1000 edificis basats en aquesta tècnica.

La Volta Catalana o volta tabicada o volta cohesiva, és una sistema constructiu basat en la construcció de voltes rebaixades a partir de peces ceràmiques planes. Aquestes s’uneixen amb guix per fer la primera capa, aquest pren amb tanta rapidesa  que no es necessita cap cintra que aguanti la volta sense tancar. Un cop acabada la primera capa, se’n col·loquen de successives unides amb morter que dona la resistència necessària.

Guastivino comença la seva vida professional com a constructor l’any 1866, l’obra més emblemàtica on participa en la seva primera etapa és la fabrica “Can Batlló”.

Aviat se’n va a buscar-se la vida als EEUU, on fundarà l’empresa Guastavino Fireproof Construction Company l’any 1888. Guastavino s’adona de que la construcció en volta catalana té un gran mercat a Estats Units. Després dels grans incendis a Nova York (1835) i Chicago (1871) la societat americana estava molt sensibilitzada al respecte, sobretot en els edificis públics. Guastavino se’n adona i promou la Volta Catalana com a una tècnica constructiva a prova de foc, registra varies patents i fins i tot fa proves a escala real calant foc a construccions seves per tal de demostrar la qualitat de la  seva construcció.

Molts arquitectes veuen els avantatges que comporta la Volta Catalana, ja sigui pels aspectes de seguretat al foc com per l’economia de la construcció i la qualitat arquitectònica de Guastavino, així que la tècnica s’estén ràpidament. Entre els edificis més importants que construeix Guastavino hi ha la Biblioteca pública de Boston, l’estació Grand Central a NY, el Carnegie Hall, la catedral de Saint John the Divine o l’esglesia de St. Bartholomew a la Cinquena Avinguda, a Boston també construeix la Biblioteca Pública o el East Boston High School.

L’any 1908 Rafael Guastavino mor i el seu fill es fa càrrec de l’empresa fins al 1962, quan finalment l’empresa acaba tancant. L’herència que va deixar Guastavino és de capdal importància i forma part de la història de la construcció, va exportar la tècnica de la Volta Catalana als EUA i va deixar la seva petja en més de mil construccions.

Fonts:

http://www.rafaelguastavino.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Rafael_Guastavino

http://www.guastavino.net/

http://tigrepelvar3.wordpress.com/2009/06/16/la-obra-de-rafael-guastavino-que-cambio-la-imagen-de-nueva-york/

http://en.wikipedia.org/wiki/Guastavino_tile

http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/2002/2002_junio_3422_03.pdf

http://patrimonioindustrialdebarcelona.blogspot.com/2009/03/la-fabrica-can-batllo-y-la-escola.html

http://arquicatalana.blogspot.com/2009/10/arquitecte-rafael-guastavino-i-moreno.html

Aquesta entrada es publica de forma simultània a Frame and Form gràcies a la col·laboració de Sergio Carratalá.