Browsing articles from "enero, 2009"
24/01/2009

Història del Viaducte Caracas – La Guaira

En la década dels 50 es va construir a Venezuela l’Autopista més cara que havien fet mai, per unir Caracas amb la Guaira. Aquesta va ser tot una proesa de la época, sobretot, pel Viaducte nº 1, un arc de formigó de 154 m de llum, uns dels més grans del món i l’enginyer resposable era ni més ni menys que Eugene Freyssinet.

A partir de la década dels 70 es van començar a notar uns desplaçaments alarmants degut als moviments que es produien a una falla geológica entre els suports. Als anys 90 es comencen les feines de rehabilitació per tal de salvar l’estructura: Es va actuar sobre les piles (mitjançant recolzaments lliscants que permetessin els desplaçaments); es va post-tensar l’arc per tal de contrarrestar la flexió que havien aparegut pels desplaçaments dels suports; y fins hi tot es va haver d’actuar al taulell per mantenir la planaritat del paviment.

Però de poc van servir les nombroses actuacions de rehabilitació, el 4 de gener del 2006, 25 anys després d’haver-se acabat de construir, el Viaducte nº 1 de l’Autopista Caracas – La Guaira, va col·lapsar parcialment després d’un desplaçament brusc de 70 cm de la vall. Després d’això, es tanca definitivament el pont i s’abandonen els intents de restauració.


El nou Viaducte té 800 m de longitud repartits en 8 vanos, amb una llum màxima de 110 m. La nova estructura és una biga continua metàl·lica, amb recolzaments lliscants per permetre els desplaçaments futurs del terreny.

Referències:

Venezuela construye la carretera más costosa del mundo
Vía crucis nº 1
Se desplomo el Viaducto nº 1 de la autopista Caracas – La Guaira

23/01/2009

Això és un nus (II)

Seguint amb els descobriments cortesia de Google Maps, veure primera part, aquest cop salto a l’altra punta del món, a Japó, concretament un enllaç entre autopistes aprop del port de Yokohama, Honshu. Doneu un cop d’ull a la panoràmica amb l’Street View, els Japonesos no tenen res a envejar als americans


Mostra un mapa més gran


Mostra un mapa més gran

20/01/2009

TBM a BCN i rodalies

Les TBM (Tunnel Boring Machine, o tuneladores) son cada cop més comuns en el dia a dia de la enginyeria. En les causes d’aquest augment en el seu ús estan la millora de la tecnologia aplicada als túnels; l’augment dels rendiments aconseguits; la mecanització i industrialització de treballs manuals; i sobretot, l’augment de la seguretat tan dels operaris com a tercers.

Tan gran ha sigut l’éxit d’aquesta técnica i s’ha tornat tan versátil, que fins i tot es nota l’augment del seu ús a casa nostra, per aquest motiu he volgut fer una visió general de la situació de les TBM a Barcelona i rodalies.

Línea 9, metro de Barcelona: 2 TBM al Tram II i 2 al Tram I, més 1 altra al Tram III que encara no s’ha instal·lat

ATLL, connexió entre les ETAP d’Abrera i Cardedeu: 2 máquines planificades, una de les quals funcionant.

AVE, línea de tren d’alta velocitat: 1 TBM per excavar el polémic túnnel de la Sagrada Família, però em sembla que se n’està instal·lant un altra des de l’altre extrem, però no ho se segur.

FGC, ferrocarrils de urbans de fora de BCN: 2 per la perllongació de Sabadell, que encara no estan instal·lades, i 2 més per Terrassa, que no se en quin estat està.

Això fa un total de 12 TBM funcionant en breu, això diuen els meus comptes, però com que les meves fonts tampoc no són del tot fiables tampoc me’n refiaria molt, així que estic obert als vostres generosos comentaris i aportacions que puguin concretar més les informacions.

17/01/2009

Els 5 ponts més lletjos

Feia temps que tenia en ment fer un repás dels ponts lletjos, però no ho acabava de veure clar pel fet d’estar criticant la feina d’altres arquitectes i enginyers. Però també crec que si s’estudien les obres que són referents, també s’hauria de veure que NO han de ser un referent.
Per tant, al final me decidit i he fet la llista dels 5 ponts més lletjos. Vull matitzar que són criteris totalment subjectius, i estic segur que més d’un em tirarà per terra la llista. Peró d’això es tracta, no?

Per no ficar a parir els responsables del pont -alguns han fet també ponts excepcionals- no he ficat dades concretes, però segur que us sonen.

1- Pont del Mileni
2- Pont de Bac de Roda

3- Pont de l’AVE sobre l’AP-7 a Sant Celoni

4- Pont del Drac a Alcalá de Guadaíra

5- Pont de Potosí

PS: M’ha costat molt ordenar els ponts de més lletjos a menys, això no se si és bo o dolent

Tags:

8/01/2009

Enginyers emprenedors

Si per alguna cosa NO ens caracteritzem els enginyers civils és per la nostra capacitat emprenedora. No se si és degut a l’educació que rebem o és alguna cosa intrinseca de la professió, però el cas és que quan acabem la carrera anem directament a treballar per algú altre.

Doncs bé, ja se sap que en temps de crisi és quan surten les idees més originals. I per motivar-vos, o desmotivar-vos depenent com es miri, us deixo aquest interessant enllaç:

7 Razones para reninciar a tu empleo

idioma