Tags: Puentes, Puentes Colgantes

El Pont sobre l’estret de Messina és una constant des de fa décades a les conferències, congressos o classes de ponts. És com el pont de Tacoma. Tard o d’hora acaba sortint i sempre amb les mateixes imatges.

Per si hi ha algun astronauta, diré que el Pont sobre l’estret de Messina és un projecte plantejat per primer cop l’any 1971, és el pont pentjant que ha de batir tots els récords, 3.300 m de llum, 60 m d’ample de la plataforma, 376 m d’alçada de les torres, etc. I ha d’unir l’illa de Sicília amb Calabria, la punta de la bota d’Itàlia.

Doncs bé, resulta que Remo Calzona, un enginyer que ha estat lligat amb el projecte des de fa anys, ha escrit un llibre (La Ricerca Non Ha Fine – Il Ponte Sullo Stretto Di Messina) on posa de manifest que el pre-projecte actual està ja obsolet i és irrealitzable. Si sumem que aquesta obra no està exempta de polémica, sinó consulteu el web d’una organització en contra de la unió, No Ponte. S’obre un panorama bastant complicat sobre la realització final del pont.

Deixo l’enllaç amb la noticia del PAIS on parlen del llibre i del pont.

Tags: Costas, Curiositats

Sota aquest títol no s’amaga cap realitat alternativa amagada dins d’un collar de gos, em refereixo al “univers” que està planejat a les costes de Dubai. L’altre dia, a arrel del blog d’Urbanity vaig anar a petar a l’empresa promotora de Nakheel que es dedica a fer mega-projectes a Dubai.

La veritat es que només fa falta mirar la imatge per caure de cul directament. La súper palmera on ara s’ha inaugurat un hotel acollonant, és la part més petita del projecte complet! No vull ni pensar quins moviments de terres fan falta per crear una superfície com aquesta. Només dir-vos que la imatge de dalt agafa aproximadament 60 km de costa, és a dir, com de Sitges a Mataró!!! Aquests no saben en que gastar-se la pasta.

Ara, m’agradarà veure com ho tenen al cap de 10 anys, espero que no tinguin gaire transport de sediments a la costa, perqué sino les boniques formes de palmera o de mapa quedaran en un preciós desert de sorra.

PS: Les illes amorfes que envolten la part en forma de mapa terraqui, es diu The Universe, d’aquí ve la conya de l’univers artificial.

Tags: Libros, Puentes

Dos llibres indispensables sobre el projecte de ponts. El del Manterola és la reedició de qualitat dels seus célebres llibres de ponts, dóna una visió general de l’enginyeria de ponts, aprofundeix en les tipologies més habitual, com ponts en llosa, calaix o de bigues, també toca els arcs i els tirants, sense olvidar les piles i fonamentacions. En canvi, el del Leonhardt està centrat en l’estètica dels ponts, però des de l’experiència d’aquest home, un dels pares dels ponts moderns.

El que deia, dos llibres indispensables, però carísims!, per això faig una última recomanació d’una troballa que vaig fer per només 26 €. L’edició no és tan xula com els anteriors, però és un llibre amb molta sustancia.

Tags: cálculo, Investigación, Software

El mètode científic es basa en l’experimentació per confirmar o refutar les teories, i com que la ciència dels materials és una ciència, tal com diu el seu nom, s’utlitzen constantment assaigs de laboratori per establir les lleis de comportament d’un material. En el món dels materials de contrucció aquestes lleis constitutives estan consolidades des de décades, sobretot pels materials habituals, en canvi, en alguns materials més novedosos encara s’està investigant. Aquest és el cas del formigó reforçat amb fibres (FRF).

Aplicant un Algoritme Genètic (GA) per tal de depurar els resultats de laboratori s’obté una llei constitutiva “creada” per l’algoritme que s’adapta a la informació que se l’hi ha introduït. Aquí presento alguns resultats, semblen molt caòtics, però es corresponen totalment amb els assaigs dels que s’ha partit. A mesura que s’afegeixin més dades d’entrada, l’algoritme anirà reduïnt el “soroll” degut a la variabilitat de cada assaig.

També s’observa en la figura com convergeixen els errors (punts negres) i com s’agrupen els resultats de cada variable a mesura que va convergint la solució (punts verds i taronges del fons). Realment que visualment plasmat la evolució de la solució al llarg de les 50 generacions calculades. Qui diu que la inginyeria són només números?