Tags: càlcul, Investigació, Software

L’any 1999 per primer cop es concedeix una patent a un invent no realitzat directament per un ser humà. Mitjançant un algoritme genètic (GA) una computadora va dissenyar una antena de forma òptima, sense partir de cap idea preconcebuda de com ha de ser una antena. El resultat un disseny totalment diferent al habituals.

Al 2001 Chellapilla i Fogel creen, mitjançant un GA, un software per jugar a les dames, sense cap tipus de jugada a la seva memòria, el codi només consisitia en les regles del joc i la funció a optimitzar era la d’ocupar el màxim nombre de caselles del tauler. Batejat com Anaconda era capaç de derrotar a jugadors experts.

Els GA són una tècnica d’optimització, la idea bàsica parteix de la teoria de la selecció natural clàssica. En un problema del que no sabem la solució es genera una població de solucions, d’aquestes se’n seleccionen les millors (les més properes al valor buscat) i s’aparellen entre elles. De cada parella surten noves solucions semblants a les predecessores. I així, mitjançant la selecció natural s’acaba convergint a una solució prou bona.

La grandesa dels GA es que pots buscar possibles solucions a un problema molt complex del que no es coneix la relació entre les variables. Per exemple, en enginyeria civil s’utilitza per xarxes de transport i per optimitzar rutes; i en enginyeria estructural s’ha utilitzat per dissenyar elements de ponts i gelosies.Últimament m’he interessant bastant en aquests temes i estic treballant en l’aplicació dels GA per obtenir lleis consitutives del materials a partir d’assaigs de laboratori. Concretament, m’he centrat en el formigò reforçat amb fibres (FRC), espero poder penjar alguna cosa en breu.

Tags: Esdeveniments, Ponts

El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica, Els ponts: Història i repte de l’enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l’Eugènio Oñate, que segur que a més d’un us sona. Com a ponents hi haurà l’Angel Aparicio, amb la ponència Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d’Stuttgart, que presentarà The Golden Gate bridge in San Francisco. 

Tags: Esdeveniments, Ponts

El proper 25 de novembre tindrà lloc la sessió tècnica, Els ponts: Història i repte de l’enginyeria estructural. La sessió comptarà amb el Xavier Oliver i l’Eugènio Oñate, que segur que a més d’un us sona. Com a ponents hi haurà l’Angel Aparicio, amb la ponència Grandes hitos en la evolución histórica de los puentes, i Ekkehard Ramm de la universitat d’Stuttgart, que presentarà The Golden Gate bridge in San Francisco. 

Jo ja m’hi he inscrit, per sort en un amic (gràcies Juan Carlos) em va passar el link, perqué si has de comptar amb la péssima web del Col·legi anem llestos. No se com l’han feta, una cosa està clara, que ni amb Firefox ni Chrome es veu decentment.

Dades de la sessió:

Hora: 19:30h

Lloc: Sala Capitular del Col·legi d’Art Major de la Seda (C/ Sant Pere més Alt, 1, Barcelona)

Confirmar presencia: 93 487 65 51

I s’oferirà un aperitiu al acabar!

Tags: Enginyers, Investigació, UPC

Estava buscant una ponència del Aguado sobre el nou annex de formigó reforçat amb fibres (Annex 14) inclòs a la nova Instrucció, quan he anat a petar al web personal del professor Antonio Aguado. Segons la presentació, que fa del lloc al inici, s’ha estrenat el dia de la diada (11/09/2008) i compta amb la recopilació dels treballs on ha participat al llarg de la seva carrera.

He cregut que era digne de destacar per la grandissima quantitat d’informació que posa a la disposició. En la nostra professió un està acostumat a que la gent amagui els treballs, o com a mínim el detalls d’aquests. En aquest web l’Aguado fa tot el contrari, ho ensenya tot, tesis, tesines, projectes, papers o publicacions, és una gran font d’informació científica del formigó. Tot i que des del meu punt de vista, crec que la pàgina té encara problemes de posicionament a Google, esperem que ho acabint resolent (escrivint el nom complet m’ha sortit a la segona pàgina).

Sembla que poc a poc la universitat s’està adonant de que va això d’internet, el que encara li falta bastant, només cal veure el pèssim web del departament d’Enginyeria de la Construcció. Però per no acabar amb mal gust de boca recomano un parell més de web relacionats amb el departament d’Enginyeria de la Construcció de l’ETSECCPB també interessants:

• CEINTEC
• Càtedra Celsa
• Càtedra d’Innovació del Formigó

Tags: Curiositats, Informàtica

Bestiario és una petita empresa de Barcelona, que es dedica, segons els seu propi lema, a fer el que és complicat comprendible. Barrejant informàtica, matemàtiques, física i disseny gràfic, acosegueix crear entorns interactius d’informació.

La veritat es que no en tinc ni idea de com ho fan, però el resultat és fantàstic, experimenten amb espais 3D, topologia i algebra, model físics i biològics. Realment és una rallada, però crec que és prou interessant per destacar-ho, i us invito a que passeu una estona per la seva web, perqué val la pena.

Algunes aplicacions que han fet aquesta gent:

• Mitozoos
• 6pli
  
• Karratu
• Spisi

Tags: Enginyers, Ponts, Realitzacions

Ja s’ha inagurat el primer pont mixte de materials compostos a Espanya, del que tinc constància es clar. El pont s’ha construït a Zumaia, Euskadi, sobre el riu Narrondo, i és una passarel·la peatonal de 30m de llum i 5m d’ample.

L’enginyer resposable del projecte ha estat Juan Antonio Sobrino, de PEDELTA, que ja havia construït un pont de fibra de vidre sobre la LAV a Lleida. Aquest cop els materials utilitzats són l’acer inoxidable i la fibre de vidre, una combinació interessant, sobretot, per aspectes de durabilitat i resistència. No se com s’ha fet la connexió entre els materials, ni se quanta fibra de vidre s’ha utilitzat, en les fotos que he trobat no es poden apreciar gaire els detalls. El que sí s’aprecia és la cura que s’ha tingut en l’estètica i les formes del pont, molt ben integrat a l’entorn. Molt millor que el seu predecessor a Lleida.

Tags: Ferrocarril, Noticies, Realitzacions

El dia 4 de novembre els americans van escollir a Obama com a president, però el mateix dia els habitants de California van votar favorablement al projecte de la construcció d’una línia de tren d’alta velocitat entre LA i San Francisco. Sembla ser que la fòbia dels EUA als trens s’està acabant, i més a un lloc com California on tradicionalement el cotxe ha tingut el monopoli (excepte els tramvies anecdótics de San Francisco). I encara és més impactant quan veus que aquest projecte l’ha impulsat ni més ni menys que el governador republicà Schwarzenegger!

Algunes de les dades interessants:

• Unirá LA amb San Francisco en 2h i 38min.
• La velocitat punta serà de 220 mph, que són 350 km/h.
• En total la línia tindrà 1.300 km.
• El cost s’estima en 45.000 milions de $.
• La previsió de passatgers és entre 88 i 117 milions de passatgers/any al 2030.

I com a reflexió final 2 punts:

1. Potser hauriem d’apendre dels americans la seva transparència. Han votat en referèndum el projecte i al web está tota la informació que a un ciutadà li pot interessar del tema. Ja m’agradaria que aquí passes el mateix amb l’AVE, el PHN o els aeroports.
2. S’hauria de discutir que és més inverosímil, un president dels EUA negre o un TAV a la costa oest.

Tags: càlcul, Formigó, Software

Tags: Enginyers, Llibres, Mixtes

Julio Martínez Calzón va ser l’introductor de les estructures mixtes a Espanya, tot un referent per qualsevol que faci quelcom d’estructures mitxes. Ha treballant amb tots els arquitectes i enginyers que et puguis imaginar (Foster, Miralles o Fernàndez Ordoñez), per mi és un referent de l’enginyeria, en totes les seves obres ha sabut combinar l’estètica, el rigor i l’emoció. Tot això també queda plasmat en el seu llibre Puentes, estructuras, actitudes, on a part de recollir les seves obres més emblemàtiques també té un recull de poemes i dibuixos seus. Julio Martínez Calzón és un enginyer-humanísta.

Tags: Enginyers, Llibres, Tipologies

Aquest és un llibre fonamental per qualsevol enginyer de camins o civil. El mestre Torroja va recollir la seva visió de les tipologies estructurals i de les estructures en general. Capítol a capítol es repassen diferents tipus d’estructures, des de elementals, com bigues , gelosies, i arcs, fins a cobertes, superfícies o dipòsits. En definitiva, si es vol aprofundir en el comportament de les estructures un ha d’anar directament a la font, un clàssic indispensable.